IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

60 anys dels fets del Palau de la Música.
Avui es compleixen 60 anys dels Fets del Palau de la Música. Aquests -juntament amb la convocatòria a Montserrat el 27 d’abril de 1947- son considerats el punt de partida pel reneixament del catalanisme polític el selge XX. Son recordats com els actes-protesta d’un grup de joves catalanistes que protestaren contra la visita del dictador Franco a Barcelona, en un intent de simpatitzar amb l’opinió pública catalana.
 
Tanmateix, les autoritats havien prohibit a l’Orfeó excedir-se en qualssevol manifestació que pogués ser considerada en contra de la Unidad Nacional. És oportú recordar que des del primer moment, en el pronunciament militar que feu esclatar la guerra civil, els objectius per Catalunya eren aniquilar per sempre més qualssevol indici d’identitat pròpia, restant només la imposada identitat espanyola. La idea, expresada obertament, era fer una “Cataluña española”.
LLUM ALS ULLS I FORÇA AL BRAÇ
 
No obstant això i davant dels perills, al començament de l’acte al Palau, un grup de joves catalanistes, s’alçaren i entonaren el Cant de la Senyera i llegiren fragments del text “Us presentem el general Franco” . Part dels presents a l’acte ràpidament s’alçaren i també es sumaren a cantar l’himne. Els escrits, foren redactats en la clandestinitat per un dels organitzadors de l’acte-protesta i futur President de la Generalitat, Jordi Pujol.
 
El Cant de la Senyera, juntament amb altres símbols com la Senyera o Els Segadors, foren completament prohibits pel règim des d’un principi. De fet, estava previst cantar El Cant de la Senyera al final de l’acte, però el governador civil de Barcelona donà ordres explícites perquè no es cantés pas. El règim ja es posà en evidència participant en un memorial a Maragall però prohibint una obra seva. Però els intents de reorientar l’opinió pública catalana envers el règim quedaren completament nuls amb la repressió que s’exercí posteriorment.
LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
 
Ja cantant-se l’himne, començà la repressió envers als participants i organitzadors de l’acte-protesta. Els principals organitzadors es trobaven en l’organització Cristians Catalans, una entitat cultural catalanista. Moots dels participants a la cantada foren ràpidament detinguts i els organitzadors, perseguits.
 
Jordi Pujol, aleshores no es trobava al Palau i a les 2 de la matinada fou arrestat per la Guàrdia Civil. Rebutjà fugir tenint en compte que els seus companys havien estat detinguts. Després de tortures, acabà reconeixent la redacció del pamflet “Us presentem el general Franco”, que finalitzava dient que el dictador era un corruptor. La Guàrdia Civil l’apallissà sols per això.
 
Després, el mateix motiu fou excusa per fer-li un Consell de Guerra sumaríssim del Govern General de Franco. Acusat de rebel·lió, fou condemnat a 7 anys de presó.
 
Francesc Pizón, que havia permès imprimir a la seva redacció el pamflet, fou condemnat a 3 anys de presó.
 
La seva presó desencadena una gran mobilització en l’oposició a l’exterior de l’Estat, on a diverses caputals europees s’arribaren a fer manifestacions, i també a l’interior, on grups de comunistes es solidaritzaren i empaperaren Barcelona amb pamflets on s’hi llegia JP Llibertat. Després de dos indults, fou alliberat.
Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *