Albert Pont: “Cal començar a veure que els grans partits suposadament independentistes van de farol”

Vint anys després de la seva desaparició, el Front Nacional de Catalunya torna. Per què?

El Front Nacional de Catalunya torna perquè ens hem vist amb la necessitat d’omplir el buit que hi ha actualment en la política de voler fer una independència real i efectiva. Tornem disposats a culminar el procés començat el 2017 i a fer el que cap partit està fent: defensar i protegir la llengua i cultura catalana des de les institucions.

Com planteja el FNC la seva candidatura de cara al 14F?

Nosaltres plantegem la candidatura sobretot amb molta il·lusió, és la primera vegada que ens presentem a unes eleccions. Sabem que serà complicat aconseguir representació, ens han vetat als mitjans i ho tenim difícil. Però venim forts i amb l’objectiu de dur al parlament unes conviccions i uns ideals ferms que representen a moltíssima gent. Si el Front aconsegueix representació, no donarà suport a cap altre partit si no dóna garanties que està disposat a fer la independència. Hem de formar part del sistema per poder exigir als partits l’únic camí possible, i el Front és l’únic partit capaç de fer-ho.

Què diferencia el seu partit de la resta de partits independentistes?

Bé, crec que no sóc l’únic que penso que al llarg d’aquests últims anys s’ha vist la realitat de molts partits tradicionals que es diuen independentistes i no ho són. Actualment podem observar que la seva estratègia ha estat intentar-ho i fracassar, tant el 2015 com el 2017, per fer-nos creure que la independència no era possible.

Com proposeu assolir la independència, aleshores? A través d’una DUI? Assumint-ne les conseqüències?

La DUI ja es va aprovar el 2017. Ara es tracta de dur-la a terme i començar a fer les coses de manera adequada. Sabem que la independència és possible i sabem com fer-la. Ara cal que la gent vegi que tenim un projecte clar i tangible i que la independència no és un concepte abstracte. Cal començar a veure que els grans partits suposadament independentistes van de farol.

Al vostre programa oferiu diverses mesures en relació amb la immigració i proposeu “revertir la política migratòria”. Com? A través d’una regulació d’entrada més estricta o el contrari?

El problema és que la legislació no es compleix i les polítiques migratòries actuals no funcionen. L’única manera de combatre la immigració il·legal és creant un sistema d’immigració regulada. Catalunya té la suficient capacitat econòmica per atreure capital humà i considero que en aquest sentit podem ser un referent. Nosaltres plantegem canviar aquestes polítiques, però no amb una regulació d’entrada més estricta, com la que hi pot haver en països com Austràlia o Nova Zelanda, sinó agafant l’exemple de les polítiques migratòries d’alguns països centreeuropeus perfectament adaptables al nostre mercat laboral. Proposem mesures com la capitalització de l’atur o la contractació d’origen, i lluitar contra les màfies de tràfic de persones que provoquen centenars de morts al mediterrani cada any.

La majoria de les vostres propostes van encarades a la recuperació i incentivació de la cultura i llengua catalana. Temeu que se us titlli de totalitaristes?

No crec que defensar la cultura i la llengua, i en general, allò que és nostre, pugui utilitzar-se per titllar-nos de totalitaris. Considero que els nostres ideals estan plens de sentit comú i que ens mostren un partit compromès amb Catalunya. No és una qüestió folklòrica, la societat catalana és plural i diversa.

Què el va portar a encapçalar les llistes del FNC?

M’ho van proposar i vaig acceptar. Com sabràs, fins al 2015 vaig estar treballant en diferents organismes de la generalitat en l’àmbit de la successió d’estats. Vam poder analitzar, per exemple, com seria el repartiment de béns i deutes d’Espanya si Catalunya s’independitzés. Però a la llarga vaig veure que tot el que es transmetia cap enfora no es corresponia amb el que realment s’estava fent a porta tancada. Al llarg del temps em vaig adonar que la majoria de polítics anaven de farol i vaig decidir allunyar-me’n. Fa aproximadament un any que vam engegar el projecte del FNC.

Vostè continua sent president del Cercle Català de Negocis?

Sí, actualment en funcions i amb la possibilitat de convocar eleccions.

Com creu que s’ha gestionat el sector empresarial i laboral relacionat amb la pandèmia?

És evident que ningú estava preparat per afrontar una situació com aquesta al principi. També és evident que hi ha hagut llums i ombres al llarg del transcurs de la pandèmia. En l’àmbit de mesures, no s’entén com no s’han seguit exemples com el d’Alemanya, duent a terme ajudes que cobrien el 70% de la facturació dels autònoms. No es tenen beneficis, però això assegura una certa estabilitat econòmica.

Com creu que ho hagués fet el FNC? Millor?

Nosaltres ho haguéssim plantejat diferent. Probablement adoptaríem el model de Nova Zelanda, on al principi sí que també hi va haver una forta onada, però des de fa mesos no hi ha cap mort. I s’ha de tenir en compte que és un país amb cinc milions d’habitants.

-Publicitat-

Últimes notícies

Condemnat per corrupció i tràfic d’influències l’expresident de la República Francesa Nicolas Sarkozy

Segones el tribunal, l'expresident Sarkozy hauria participat, en conjunt amb el seu advocat i amic, Thierry Herzog, en un "pacte de corrupció", on oferien...

El Ministeri de Sanitat aconsella l’ús de paracetamol per la vacuna d’AstraZeneca

El Ministeri de Sanitat ha aconsellat prendre analgèsics com el paracetamol abans o en les 24 hores posteriors de rebre la vacuna d'Oxford/AstraZeneca

El Govern i l’Ajuntament de Barcelona es reuneixen en contra de la violència

El Govern i l'Ajuntament de Barcelona s'han reunit per rebutjar i condemnar la violència de les últimes setmanes a Catalunya.

Notícies Relacionades