IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

Avui fa 380 anys, les viles de Santa Coloma de Farners i Riudarenes foren saquejades i cremades per les tropes de Felip IV.

El 14 de maig de 1640 les viles de Santa Coloma de Farners i Riudarenes foren saquejades i cremades pels soldats de Felip IV i el Comte-duc d’Olivares, com a senyal de venjança a la població catalana per l’assassinat de l’agutzil reial Miquel Joan de Monrodon i l’atac dels vilatans als soldats del rei -produïts el 30 d’abril i 2 de maig del mateix any-, fets que sens dubte augmentarien una escalada de tensions i marcarien l’inici de la Revolta dels Segadors de 1640.A partir del maig de 1640 poblacions d’arreu del Principat de Catalunya i zones de les fronteres amb els regnes d’Aragó i València, es sumaren a un alçament generalitzat contra la mobilització dels terços de l’exercit reial i la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions.

En estricta i intransigent desobediència, no foren poques les viles que es negaren a obrir les portes i allotjar els soldats, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners. En aquesta última ja fou enviat l’abril l’algutzir Monrodon, una figura coneguda per tot el Principat, un tipus violent i arrogant i amb airaments d’embriac, per dur a terme la instal·lació dels soldats fent ús de la repressió que fos menester; en la resisténcia dels vilatans l’algutzir Monrodon, segons una de les referències, el 30 d’abril, s’aïrà contra un habitant de Santa Coloma, el qual tragué una pistola i disparà.La gent va amotinar-se, Monrodon es va refugiar a l’hostal, que va ser incendiat per la multitud i van morir en l’incendi ell i part dels seus servents. L’endemà 1 de maig, en assabentar-se’n de la situació els terços, que estaven allotjats a Les Mallorquines i a Riudarenes, van decidir de retirar-se, però abans van calar foc a la vila i a l’església de Riudarenes on els vilatans habien emmagatzemat les seves provisions.

La destrossa d’aquell dia a Santa Coloma de Farners, tot un passatge històric, ha romàs viva a la memòria gràcies a la versió antiga d’Els Segadors. El romanç patriòtic fa referències a la destrucció de Santa Coloma com aquestes:Contra tots els catalans,

ja veieu quina n’han feta:

seguiren viles i llocs fins

al lloc de Riu d’Arenes;

n’han cremat un sagrat lloc,

que Santa Coloma es deia;

cremen albes i casulles,

i caporals i patenes,

i el Santíssim Sagrament,

alabat sia per sempre…

El virrei i els mestres dels terços creien que tots els habitants eren culpables de la revolta que els havia fet marxar de la població. Les tasques d’investigació no van donar massa fruits, els soldats arribaren a Sta. Coloma cap a les 4 de la tarda del 14 de maig, no trobaren ningú a les cases, tret d’en Ramon de Farners i la d’un avi, qui es dirigí al governador dient-li que ell havia presenciat l’assassinat de Monrodon i col·laborà delatant quines eren les cases dels culpables. No trobaren ningú a les cases, on hi havia menjar i vi que arreplegaren abans de calar-hi foc.Saquejaren i cremaren totes les cases que van trobar a Sta. Coloma i a Riudarenes. No se n’escapà ni la casa de l’avi que havia col·laborat amb ells.

Els soldats passaren la nit a Sta. Coloma i rodalies, l’endemà procediren amb l’enderrocament de les cases dels “culpables”, dels quals només en sabien dos noms i en tiraren a terra les seves quatre cases, però perquè no fossin tan poques en tiraren a terra quatre més de les millors que van trobar. Un tinent i un cap dels terços van fer una llista de les cases que trobaren cremades – 48- i Josep d’Homs de les que enderrocaren -8-.LikeCopyReportEl dia 16 els terços marxaren cap a Girona per falta d’aliments. La ciutat es negà a allotjar-los i els tancaren les portes de la muralla de la ciutat, sense cap altre remei que passar la nit al ras a les afores de la ciutat.
La brutal i desmesurada represàlia contra Santa Coloma de Farners i Riudarenes va acabar d’encendre els ànims i la indignació de la pagesia, la revolta s’estendria arreu del Principat.Ara i semrpe; fora les forces d’ocupació!

Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *