Carles Prats: “Creiem que hi hauria d’haver una llei perquè la gent pogués votar els representants que realment volen, no els que els partits polítics ens posin com a menú”

Com planteja Primàries Catalunya la seva candidatura de cara al 14-F?

-Publicitat-

Des de Primàries el que plantegem és que la ciutadania faci una autocrítica a fons sobre el que ha passat en els darrers quinze anys al nostre país, però sobretot des de després de l’1 d’octubre, veient el fracàs de la política des del punt de vista dels partits polítics. El 2019, en veure que els partits a qui se’ls hi ha tornat a donar confiança han decidit no anar endavant amb la independència, neix Primàries com a projecte transversal per facilitar aquesta unió que impedeix la política de partit polític. Es va oferir aquesta eina a les municipals del 2019, els partits no van voler-la utilitzar, però nosaltres decidim anar endavant igualment.

El moviment Primàries pretén dos objectius. El primer és l’aixecament de la suspensió de la DUI i com a segon element clau, la regeneració democràtica d’aquest país. Pensem que si no s’ha anat endavant amb la independència és precisament perquè tenim una estructura de partits polítics que la frenen.

Com proposeu culminar el procés independentista? Hi ha un pla a seguir? Assumint les conseqüències del que pot comportar una DUI?

Com a projecte polític nosaltres aspirem a tenir la màxima representació possible, i en funció d’això tindrem més o menys força per condicionar les accions futures. El nostre plantejament és anar a totes, i per tant, no ens plantegem tornar a repetir l’escenari que hem viscut aquests tres anys, perquè creiem que si hi ha hagut repressió i gent a la presó o a l’exili, és, en part, perquè els polítics en el seu moment van decidir aturar la independència.

Què diferencia Primàries Catalunya de la resta de partits independentistes? Beneficia que hi hagi tanta divisió del sector?

Primàries és un projecte que inicialment s’ofereix a tots els partits com a plataforma per anar units, però no a qualsevol preu. El que vam veure l’u d’octubre i els dies anteriors i posteriors, és que els partits porten a les seves llistes persones que suposadament són independentistes, però que a l’hora de la veritat no ho són. L’única manera que hi hagi aquesta relació de fiscalització directa de la ciutadania amb el partit és la democràcia directa, per tant aquest és el tret diferencial de nosaltres respecte de qualsevol altre projecte polític. Jo diria que en l’àmbit ideològic som un moviment molt transversal perquè basem el nostre projecte en aquests dos grans eixos, i tenim gent que ve des de l’entorn comunista fins a gent més liberal i socialdemòcrata.

Pel que fa a la proposta de democràcia directa. Com ho fareu? Considereu que només es pot fer assolint la independència?

La independència ens permet solucionar tots els problemes que tenim com a país des del punt de vista competencial. Tenim un parlament amb molt poques competències, no tenim competències ni amb polítiques laborals, ni amb polítiques exteriors, llengua, energia, telecomunicacions, sistema judicial, deute públic… I tot això no depèn de nosaltres fins que no declarem la independència. I sí, es podria haver fet una reforma interna, però els partits polítics, i en això som igual de dolents que a Espanya, la impedeixen. Han impedit fins i tot que, en tots aquests anys de democràcia hagin estat incapaços d’establir una llei electoral que faciliti la democràcia directa. Creiem que hi hauria d’haver una llei perquè la gent pogués votar els representants que realment volen, no els que els partits polítics ens posin com a menú.

Proposeu moltes mesures de defensa de la llengua en l’àmbit audiovisual. Però, i en l’educació?

Nosaltres tenim un programa electoral diferent del normal, que el mesuren per nombre de pàgines. El que hem fet és sotmetre-ho a debat. El tema de la llengua és el factor que ens fa ser catalans, el dia que desaparegui la llengua la nostra nació desapareix. Per tant és un element bàsic. Hi ha moltes entitats que lluiten per la defensa de la llengua, i el que hem fet és sotmetre moltes de les propostes que ens han arribat per part d’elles, demanant-nos que ens adheríssim, i ens hem adherit a algunes. A part, considerem que si Catalunya és una república, el problema de la protecció de la llengua desapareix, perquè es converteix en l’idioma oficial i queda protegit en tots els àmbits.

Què el va portar a vostè a encapçalar les llistes de Primàries per Tarragona?

Molta gent d’aquest país, després de l’1 d’octubre, es va sentir decebuda per la nostra classe política. A mi personalment em va saber greu veure com aquesta classe política catalana no responia a la voluntat del poble, que havia fet tot el possible defensant les urnes. Veure com tots els polítics es feien enrere quan tot un poble havia votat i havia guanyat em va generar molta frustració, i després d’uns mesos sense perspectiva penses que s’ha de seguir lluitant, però òbviament no amb les eines que tenim, que hem vist com no han funcionat.

Jo considero que aquest país no ha fet autocrítica, perquè si realment el que volien era una negociació amb Espanya, el que haurien d’haver fet és plantejar un altre mecanisme i no prometre a la gent que es faria un referèndum i es compliria el mandat. Sóc cap de llista perquè vaig quedar amb més votacions per Tarragona i encantat d’encapçalar-la.

Pel que tinc entès vostè és biòleg i membre de diferents entitats ecologistes. Primàries proposa mesures per combatre l’emergència climàtica?

I tant, i a més a Tarragona tenim molts conflictes a causa d’uns polítics que no escolten la ciutadania. Tenim un territori amb molts problemes ambientals, com per exemple al delta de l’Ebre, al pantà de Flix, o inclús al meu poble, on encara no tenim depuradora, però tot i això veiem la passivitat de l’administració catalana. Ningú dubta de la necessitat d’energies renovables, però també cal actuar amb transparència i participació. Tenim el territori ple de conflictes perquè no hi ha una transparència a l’hora de prendre decisions, com per exemple on establir els aerogeneradors. Tenim problemes molt bàsics que com a país no hem sabut resoldre i hi ha molta feina a fer.

Des de Primàries com creieu que s’està gestionant la pandèmia?

Com a ciutadà, entenc que és una situació molt complicada, però el que no entenc és que després d’un any encara no tinguem la capacitat equivalent a altres països. El ritme de vacunació està anant molt lent i les mesures són molt contradictòries. Com a exemple us posaria Dinamarca, un país que està fent 120.000 proves PCR al dia. Aquí, en canvi, n’estem fent 50.000. A més, s’han deixat tirats a molts sectors econòmics, com va passar amb els autònoms, que es va obrir una línia d’ajuts “tonto l’últim”, i això és indigne. Pensem que és la crisi econòmica més important que hi ha hagut en aquest país des de la guerra civil, i els polítics no han estat capaços ni de deixar-se el sou.

Ho estan fent molt malament, podrien haver tractat a la gent amb respecte i dignitat com tothom es mereix, però no ho han fet. La classe política està molt lluny de la realitat del patiment i de les necessitats de la gent.

Què en penseu que finalment les eleccions se celebrin el 14 de febrer?

Desconec la posició del moviment, però en qualsevol cas el que s’hauria d’haver fet és organitzar-ho bé. Estem a una setmana de les eleccions i no sabem quantes meses es podran constituir, estan avisant a la gent a darrera hora i el vot exterior no ha funcionat una altra vegada. Amb la llei electoral que comentàvem a l’inici, molts d’aquests aspectes s’haguessin pogut resoldre, i no és que no la tinguem per culpa de Madrid, sinó per culpa dels nostres propis polítics.



Últimes notícies

El Govern Balear expropiarà durant set anys 56 habitatges per a destinar-les a lloguer social

La presidenta del Govern Socialista a les Illes Balears, Francina Armengol, ha anunciat l'inici del procés d'expropiació de 56 habitatges a grans tenidors, per...

El Govern espanyol destina 1,5 milions d’euros a treballs d’exhumació de fosses del franquisme

El Govern espanyol planteja un "pla de xoc" al que hi destinen 1,5 milions d'euros repartits en diversos projectes, amb l'objectiu d'obrir més de...

Arriba el primer concert sense distància de seguretat de la mà de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi

El primer concert des de l'inici de la pandèmia a Catalunya arribarà el 27 de març al Palau Sant Jordi amb el grup Love of Lesbian, els quals actuaran davant de 5.000 espectadors sense distància de seguretat.

Notícies Relacionades