El 12 de setembre de 1846, naixia Josep Torras i Bages

Pare del catalanisme conservador, intel·lectual i home molt actiu en la cultura i la política de l’època, visqué una joventut rica en oportunitats de coneixements acadèmics que no desaprofità pas. El 1869, ingressà al seminari Conciliar de Barcelona i l’any següent passà a Vic, on centrà el seu estudi en la filosofia tomista. Durant els incidents i tendències anticlericals de la Primera República espanyola, hagué de marxar al Conflent. Des daquest exili també viatjà a Roma amb Jaume Collell, personalitat amb qui tingué molta entesa. No s’ordenà fins el 1877 a Girona.

-Publicitat-

La seva tasca no fou sols filosòfica sinó que també prengué part del moviment catalanista sorgit de la Renaixença. Fou consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Unió Catalanista i fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. La seva ideologia catalanista està bastida d’una profunda entesa cristiana, veient que la història de Catalunya va profundament lligada a la tradició cristiana. El 1882 fou escollit president de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa, el 1896 membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1898, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Avui és recordat com un personatge puntal de la Renaixença. El seu activisme per la recuperació de la llengua de Catalunya durant el segle XIX fou incansable, especialment mitjançant la redacció de llibres, entre els quals eclesiàstics, encoratjant al clergat a usar el català, així recuperant l’Església Catalana.
El 1892 publicà la tradició catalana, el seu volum més comentat i influent. De fet aquest marcà en el pensament del catalanisme de caire dretà i moderat, lligat a la tradició cristiana. D’aquí la seva frase sobre l’entesa de l’escència del Principat: “Catalunya serà cristiana o no serà”, que fins i tot fou gravada a la façana del monestir de Montserrat.

El 1899 fou consagrat Bisbe de Vic, a instàncies del d’aleshores ministre de Gràcia i Justícia Manuel Duran i Bas. És llavors quan comença el moviment conegut com el Vigatanisme, que promovia la branca més tradicionalista del catalanisme, la més reivindicant en l’aspecte cultural i que més clarament refusava l’ocupació castellana. Tanmateix, la tendència inicialment rebutjà entrar específicament a la militància política. El 1906 el bisbe refusà la promoció a arquebisbe de Burgos perquè no volia allunyar-se més de la seva estimada terra. Morí a Vic el 7 de febrer de 1916.

Aquí podeu llegir un fragment del seu llibre “la tradició catalana”, del 1892:

“En aquest etimològic, clàssic i fecund sentit devem tots ésser autonomistes; la pretensió de viure segons la pròpia Llei, quan aquesta existeix, i no subjectes a una llei forastera, és una nobilíssima aspiració que desgraciadament no tenen molts que d’altra part amen Catalunya.”

Últimes notícies

Condemnat per corrupció i tràfic d’influències l’expresident de la República Francesa Nicolas Sarkozy

Segones el tribunal, l'expresident Sarkozy hauria participat, en conjunt amb el seu advocat i amic, Thierry Herzog, en un "pacte de corrupció", on oferien...

El Ministeri de Sanitat aconsella l’ús de paracetamol per la vacuna d’AstraZeneca

El Ministeri de Sanitat ha aconsellat prendre analgèsics com el paracetamol abans o en les 24 hores posteriors de rebre la vacuna d'Oxford/AstraZeneca

El Govern i l’Ajuntament de Barcelona es reuneixen en contra de la violència

El Govern i l'Ajuntament de Barcelona s'han reunit per rebutjar i condemnar la violència de les últimes setmanes a Catalunya.

Notícies Relacionades