IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

El 17 de juliol de 1936, començà el cop d’estat conegut com “Alzamiento Nacional”

Ja les eleccions del 16 de febrer de 1936 deixen clar que la polarització de les polítiques de dretes i esquerres esdevé en bàndols acarnissadament enfrontats. Escau dir però, que a Catalunya, després del restabliment de la Generalitat i l’autonomia, les quals havien quedat suspeses pels fets d’octubre de 1934, hi ha un temps de cooperació entre la dreta i l’esquerra catalana per tal de fer quallar l’autonomia. Aquest temps es coneix com l’oasi català. No obstant això, a la resta de l’Estat la tensió va en augment, no sols a les institucions i parlaments sinó que també als carrers.

Ja després dels resultats de les eleccions del febrer que donaven el triomf a la candidatura esquerrana del Front Popular, el general Franco demanà que no es donessin per vàlids els resultats obtinguts, proposta que fou rebutjada per antidemocràtica. És llavors quan els plans de tombar la República amb un cop d’estat, començaren a prendre’s seriosament entre militars, que s’hi van mostrant a favor.

El general Mola i el militar apartat a Portugal per haver intentat ja un cop d’estat, el general Sanjurjo, havien ideat aquest cop d’estat durant mesos. Però el detonant de l’acció que feu sumar a l’indecís Franco des d’Àfrica fou el següent: a inicis del mes de juliol, els grups paramilitars feixistes espanyolistes, assasinen al tinent Castillo de la Guàrdia d’Assalt, un cos policial republicà espanyol, i com a venjança, un grup del cos, acaba assassinant a Calvo Sotelo, cap del partit monàrquic Renovación Española, anant-lo a buscar a casa seva i tirant-lo mort al cementiri.

Així doncs, el dia 17 de juliol a Melilla, hi ha la primera sublevació contra la legalitat republicana, que esdevé un èxit. La matinada del dia següent, Franco es subleva a les Canàries i vola amb el Dragon Rapide cap al Marroc, on amb l’exèrcit d’Àfrica, el més preparat, es dirigeix a la península, on ja hi ha en marxa el cop. La comunicació aèria entre Àfrica i la Península ibèrica esdevé clau. Nogensmenys, el general Sanjurjo, mor en un accident aeri viatjant de Portugal a Espanya.

A la península, la primera ciutat a caure en mans dels sublevats es Sevilla, sota les ordres del geberal Queipo de Llano, i després succesivament cauen les altres capitals andaluses. A Pamplona, Mola, amb el suport de nombrosos carlins, tomba la República i també aconsegueix el seu objectiu, com ho fa Goded a Mallorca i Eivissa. Aquest després es dirigeix a Catalunya el dia 19, on caurà a la Batalla de Barcelona. A Madrid, el president del govern espanyol Casares Quiroja es nega a cedir a les demandes dels sindicats obrers d’entregar armes a la població i dimiteix. Aleshores d’ençà n’assumeix el càrrec José Giral, que entrega armament als milicians que defensaran Madrid quan hi vinguin els rebels pocs dies després.

Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *