El 25 de juliol de 1938, començava la batalla de l’Ebre

Avui fa 82 anys que, a les 0.15h de la matinada, tropes republicanes creuaven el riu Ebre en diversos punts avançant contra les línies franquistes, començant així, La Batalla de l’Ebre, en el marc de la Guerra Civil espanyola. És recordada com la més sagnant i ferotge del conflicte armat. També com la lluita més gran lliurada per les forces de Catalunya.

-Publicitat-

La principal intenció del bàndol republicà fou establir un front i fer redreçar les forces franquistes que pretenien trencar el front d’Aragó, dirigir-se cap el País Valencià i deixar la zona republicana dividida en 2 per posteriorment, abatir-la. Tanmateix, Franco acceptà el nou escenari bèl·lic plantejat ja que confiava en que la logística dels republicans no suportaria lluitar amb el riu just darrera.

Tanmateix, amb grans esforços, aquests aconseguiren mantindre els ponts sempre oberts. Malgrat els ànims dels republicans a lluitar a ultrança per resistir i esperar la intervenció internacional al conflicte, les forces del govern de Burgos s’acabaren imposant i guanyant la batalla que resultaria definitiva pel transcurs final de la guerra. L’escenari fou la vora dreta de l’Ebre, des de Faió a Xerta i, a la Terra Alta, les serres de Cavalls i de Pàndols al sud, les muntanyes de la Fatarella al nord, i la vall del riu Sec i la serra de Perles (entre Ascó i Móra d’Ebre), al centre: El front tenia, el 3 d’agost, un desenvolupament lineal d’uns 35 km.
Prop de 100.000 soldats republicans s’enfrontaren a uns 90.000 soldats franquistes.

Tanmateix, una de les causes de la derrota republicana en molts punts fou la falta de coordinació i el sentit de lluita per un objectiu clar contra les línies nacionals. A més, Franco va concentrar les seves tropes on els republicans tenien més a prop del riu, ja que això es convertiria en un inconvenient per ells. També comptava amb nombroses unitats d’artilleria i aviació que el facilitaren la retirada final d’un exèrcit popular derrotat el 16 de novembre. Un dels escenaris més destacats d’aquesta batalla, sens dubte, és el de la Serra de Pàndols i la Cavalls, on els enfrontaments foren vilment acarnissats, sense aigua ni provisions i sovint, cos a cos pels boscos. Hi tingueren un paper clau les Brigades Internacionals, tot i que finalment s’acabaren imposant els combatents del 4t Regiment de Navarra, del bàndol franquista.

Avui en dia no es pot parlar d’una xifra de morts exacte per aquesta batalla, però, aproximadament, es pot dir que ronda entorn els 20.000. La gran participació dels catalans en aquest escenari és inqüestionable. Molts joves van deixar les seves famílies i foren cridats a files a lluitar, d’entre 13 i 17 anys, com encara recorden els testimonis de la Quinta del Biberó.

Últimes notícies

Notícies Relacionades