IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

El 26 de juliol de 1909, començava la setmana tràgica
Sota la crida d’una vaga general revolucionària contra la crida a files dels reservistes per la Guerra de Melilla, obrers de Barcelona i altres ciutats industrials del Principat, iniciaren els aldarulls del que es coneix com la Setmana Tràgica, la qual durà fins el 2 d’agost.
 
Ja el 1906 amb la Conferència d’Algesires, Espanya havia obtingut un conjunt de territoris colonials al Marroc, conegut com el Rif, bàsicament un protectorat francoespanyol, doncs també hi havia ocupació francesa. Aquella zona patia constants confrontacions amb els rifenys, locals que combatien l’ocupació espanyola i francesa via la lluita armada.
 
L’exèrcit espanyol, el 1909, patí una profunda derrota amb nombroses baixes al Barranco del Lobo, i el 9 de juliol, per un reial decret llei, s’obligà a anar a lluitar als reservistes. Aquest fou el detonant de la revolta popular.
A banda del fet que la majoria de mobilitzats eren catalans i el conflicte era vist com un afer d’interès madrileny, mobilitzar els reservistes suposava que els homes cridats fossin ja casats i amb fills per mantenir, amb una vida laboral i social establerta.
 
A més, l’indignació d’aquesta lleva també es veié incrementada pel fet de que es podia comprar l’exempció si pagaven 6.000 rals (1.500 pessetes), una quantitat fora de l’abast dels obrers de l’època que cobraven només entre 5 pessetes i 10 rals al dia.
 
També hi havia un sentiment de rebuig a l’Església, ja que aquesta, a part de ser un ens tradicionalista i conservador, havia donat suport als sindicats grocs que impedien pes mobilitzacions dels obrers. No obstant això, la crítica més severa, era la del fet de que aquesta tingués domini total del sistema educatiu, sobretot per part d’aquells sectors progressistes que advocaven per una educació laica.
El dia 18 de juliol ja hi hagué una gran mobilització a Barcelona contra aquest sistema de lleves considerat injust, i es formà un comité de vaga entre lerrouxistes, socialistes de la UGT i anarquistes de la Solidaritat Obrera.
 
El dia 26, començà la vaga general, que adoptà un caire plenament radical, en el que s’aixecaren barricades pels carrers per dur a terme enfrontaments, en molts casos a mort, contra les forces de l’ordre. També, seguint les idees anticlericals, els revolucionaris incendiaren una vuitantena d’esglésies, convents i escoles religioses, com també profanaren tombes de religiosos i traieren els morts al carrer i fins i tot ballaren amb ells.
 
Es va enviar l’exèrcit a sofocar la revolta i es declarà l’estat de guerra. Hi hagué més de 2000 detinguts. El nombre de morts, es calcula entre 80 i 110 en total durant els enfrontaments, juntament a uns 300 ferits. Resultaren incendiats un centenar d’edificis.
Es dugué a terme un procés militar contra 1925 persones, i en total, uns 1500 consells de guerra. Prop de 2000 persones marxaren a l’exili a França, i a més hi hagueren 17 condemnes a mort, de les quals se’n executaren 5, entre elles, la del Pedagog i fundador de l’escola moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest, era un famós teòric anarquista però en els incidents no hi havia participat.
 
La seva execució a Montjuïc fou la capçalera d’un gran seguit de crítiques tan internes a nivell estatal com en l’opinió internacional que feren caure el govern del presidente Maura amb la campanya sota el lema de “Maura no!”.
Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *