IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

El 6 d’agost de 1936, els fanquistes afusellaven a Josep Sunyol i Garriga, president del Barça
7 agost 2020
Sunyol fou des de ben jove un home clau del barcelonisme, de la premsa catalanista i del nacionalisme català. Durant els anys vint i trenta del segle passat, fou un redactor i una personalitat incansable que en l’interés per l’esport i la ciutadania del país.
 
El 1925 es va fer soci del Futbol Club Barcelona en un moment en què aquest era objecte de mesures repressives per part de la Dictadura de Primo de Rivera, doncs just s’havia tancat el camp de les Corts per la xiulada a l’himne espanyol en reacció al caràcter profundament anticatalà de la dictadura. Els fets -clau per entendre per què el Barça és “més que un club”-, foren objectes de la censura als diaris de l’època. Si en tenim constància, en part, és gràcies a les redaccions del propi Sunyol.
El juny del 1928, s’incorporà a la junta directiva, i el juliol del 1935, esdevingué president. Fou també president de la Federació Catalana de Futbol (1929-30) i del RACC (1930). De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927 començà a col·laborar en el diari La Nau, i el 1929, relacionat amb aquesta publicació, impulsà el setmanari La Nau dels Esports, en el qual també col·laborà.
 
Políticament, durant els durs anys de la dictadura, fou objecte de nombrosos escorcolls i sosputes de les autoritats, ja que va dur a terme un profund seguiment de l’activitat dels homes d’Estat Català a l’exili, contribuint així a la creació del “Mite Macià”. Ja als anys 30, es vinculà a Acció Catalana, però ràpidament s’afegí a la nova formació política d’Esquerra Republicana de Catalunya.
No es va presentar a les municipals, però sí a les eleccions a diputat al Parlament espanyol amb un excel·lent resultat. Ja elegit es convertí en un enllaç qualificat entre el Govern i el govern de la República. Tingué un paper crucial després dels fets del Sis d’Octubre del 1934. Mentre que el Govern de la Generalitat i molts líders d’ERC van ser empresonats després que Lluís Companys declarés l’Estat Català, ell es va salvar d’anar a la presó perquè no es trobava al país. Tan bon punt va arribar, però, es va posar a organitzar una campanya per alliberar les autoritats empresonades pel govern de Madrid.
 
Menys de tres setmanes després de l’esclat de la Guerra Civil, Sunyol volgué anar a veure el front de guerra, concretament la posició de les tropes republicanes a Guadarrama. Hi viatjà en un Ford negre amb una bandereta catalana en companyia del periodista Pere Ventura, un tinent de milicians i el xofer. Tanmateix en una carretera, una trentena d’uniformats republicans els varen aturar. Viva la República!” cridà Sunyol, i a continuació, feu una descripció sobre com lluitaven les forces catalanes al front d’Aragó i de com veia positivament el desenvolupament del conflicte.

Tanmateix, els militars, contràriament al que havia cregut Sunyol pels uniformes que duien, no eren pas partidaris de la República, i segons les informacions que publicà el diari ‘El Adelantado de Segovia’, els fets es precipitaren i “los cuatro visitantes fueron encañonados. Se les hizo levantar las manos”. Segons el diari ‘ABC’, es formà un piquet de 15 soldats per executar-los. Abans que sonés la descàrrega, els quatre s’abraçaren i Sunyol i Ventura encara tingueren temps de cridar: “Visca la República! Visca Catalunya lliure!”.

Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *