IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

El 6 d’agost de 1945, es produí el bombardeig nuclear sobre Hiroshima
Avui es compleixen setanta-cinc anys del bombardeig atòmic sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, amb una Alemanya ja capitulada, la darrera gran potència a vèncer pels aliats, era l’Imperi japonès, sota les ordres del seu emperador Hirohito.
 
Els soldats d’aquest, es caracteritzaven per una lluita ferotge i a ultrança i fins a la mort. Fins i tot per un illot del Pacífic, no oferien altre lluita que no fos fanàtica. Així doncs, no es veia cap altre final clar que no fos una lluita contra el japó fins a la seva mateixa capital, Tòquio.
Tanmateix, els Estats Units, al desert de Nou Mèxic, ja havien fet proves, d’una nova arma, la bomba atòmica. I així es decidí que el 6 d’agost es dugués a terme el primer bombardeig atòmic de la història de la humanitat. A les 8.15 h del matí, des d’un bombarder B-29, batejat pel seu pilot, el coronel Paul Tibbets com a Engola Gay, en honor a la seva mare (que tingué aquest nom per una heroïna d’una novel·la que agradà al seu pare), es llençà la bomba d’urani-235 sobre la ciutat d’Hiroshima.
 
L’explosiu, batejat pels americans com a Little Boy, matà a unes 80.000 persones a l’acte i moltes més després a causa de la radiació d’aquesta. Es calcula que tingué una intensitat de 16 quilotones -una quilotona equival a 1000 tones d’energia explosiva.
Llençada des d’una alçada de 9.600 metres, explotà 43 segons després a una alçada d’uns 550 metres gràcies a una espoleta de pressió que la feu esclatar. El nombre de morts final, acabaria augmentant entorn dels 140.000, però a causa de la radiació, les víctimes acabarien superant el doble.
 
Tres dies més tard, el 9 d’agost, els Estats Units llençaria una segona bomba atòmica sobre la ciutat de Nagasaki. Seria llavors quan el Japó es veuria forçat a signar la capitulació sis dies després. Fou llavors quan es posà fi al conflicte armat més mortífer de la història, la Segona Guerra Mundial.

Sobre el pilot Paul Tibbets, en queden recollits diversos testimonis seus, i sabem que no expressà cap remordiment pel que fa a la decisió de llençar la bomba. En una entrevista de 1975 digué: “Estic orgullós d’haver començat amb res, planejar-ho, i haver-ho fet funcionar tan bé com ho va fer… Dormo cada nit tranquil·lament”. El març de 2005, va manifestar, “si es donessin les mateixes circumstàncies, ho tornaria a fer.”

Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *