IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

El 7 de juny de l’any 1640, l’inici de la Guerra dels Segadors.
7 juny 2020
14:14

El 7 de juny de 1640 s’esdevingué el motí dels segadors que duu per nom, per la festivitat del dia, de Corpus de Sang. Ja el 22 de maig n’hi havia hagut un altre: entraren a Barcelona uns 1200 forasters armats portant com a guió o bandera un Sant Crist, i als crits de: ¡Muira el mal govern! Se’n anaren a la presó i deslliuraren al diputat Francesc Tamarit, als dos consellers Joan de Vergós i Lleonard Serra, i alguns altres presos polítics, passejant-los triomfalment. No obstant això, les autoritats aconseguiren dominar el tumult. Francesc Tamarit, empresonat per les autoritats reials perquè no facilitava, com tenia el deure pel seu càrrec, les lleves i els allotjaments per les tropes castellanes.

Unes i altres, les brutalitats d’unes tropes mercenàries i mal pagades vers els pagesos i vilatants, foren l’esca de la guerra de Catalunya contra Felip IV, afegides a la irritació que ocasionà als catalans la pèrdua de les places de Salses i d’Òpol, els alcaids de les quals es rendiren sense lluita. (Aquestes places eren aleshores la frontera amb França i defensaven el Rosselló, la més septentrional de les terres catalanes).

Malgrat les intervencions de les autoritats, no trigà molt en fer-se general el moviment. El 7 de juny, festa del Corpus, comarcava la tradició, arribaren els segadors per oferir els seus serveis als hisendats. Eren uns tres mil, i va ser suficient que al carrer Ample un agutzil intentés detenir a un segador, prenent-lo per un assassí a qui cercava, i que aquest sortís ferit, per a que corregués la veu i revifés l’esperit de revolta al crit de ¡Visca la terra! ¡Muiran els traidors! Es presentaren davant de la casa del virrei. Una bala perduda de la guàrdia fou l’espurna de l’incendi. El poble s’uní als segadors, intentant cremar el palau; però els franciscans que tenien llur convent a la vora, improvisaren un altar i exposaren el Santíssim; cosa que deturà als revoltosos i donà temps per a que acudissin els diputats i consellers amb tres companyies de la ciutat. Tanmateix, la revolta ja s’havia estès, i les cases dels jutges reials foren saquejades i cremades.

El motí Corpus comportà la mort del virrei, comte de Santa Coloma. Així començà una llarga guerra de dotze anys, anomenada <<deld Segadors>>.

Facebook
Google+
Twitter
Email