El 8 d’agost de 1235, les tropes catalanes conquerien Eivissa i Formentera

Avui fa 785 anys, les tropes catapanes completaven la conquesta de les illes d’Eivissa i de Formentera, fins aleshores sota domini Sarraí. Així doncs, avui es compleixen 785 anys de la incorporació d’aquests territoris a la nació catalana.

-Publicitat-

El 7 de desembre de 1234, el rei Jaume I facultà a Guillem de Montgrí perquè pogués conquerir les illes d’Eivissa (Medina Yebisah) i Formentera, aleshores en poder dels sarraïns. El monarca firmà l’escriptura de cessió en feu, donant temps a l’arquebisbe per fer la conquesta fins a la festa de Sant Miquel, el 29 de setembre de l’any següent. Guillem de Montgrí disposà, doncs, de nou mesos i 23 dies per preparar els seus soldats i l’escaire que els hauria de traslladar a les costes d’Eivissa. L’arquebisbe, ja a l’abril del 1235, uní forces amb Pere I, infant de Portugal i Nunó Sanç, Comte del Rosselló, per dur a terme la conquesta.

Així doncs, el dia 8 d’agost de 1235, es dugué a terme la conquesta de la Vila i el Castell d’Eivissa per les tropes de Montgrí, Sanç i Pere de Portugal. Poc més tard, es donaren igualment per ocupades les restants terres de les Pitiüses. la flota catalana arribà a Eivissa i desembarcà a la zona del Soto, al costat sud de la vila. Segons el Llibre dels Fets, es feu servir un trabuquet per llençar pedres contra la triple muralla de la vila, que caigué ràpidament.

Arran dels fets, existeix una llegenda. Les tropes catalanes venceren els sarraïns entrant al recinte emmurellat “sense que el trabuquet (màquina de guerra per tirar pedres de grans dimensions) que s’havia portat per a la lluita no hagués llançat -compten els cronistes- més de deu pedres sobre el castell (…)”

Aquesta llegenda diu que la caiguda de la vila, en aparença amb tanta facilitat, fou causada per la traïció d’un germà del cabdill moro, com a revenja per haver-li robat aquest últim la seva esposa: aprofità una finestra que tenia la seva casa que donava a l’exterior de la muralla per deixar passar les tropes dels assetjadors. Al camí que puja a la catedral, una petita capella recorda aquesta tradició-llegenda. És la denominada capella de Sant Ciriac (festivitat del 8 d’agost).

Últimes notícies

Notícies Relacionades