Ferran Bel insisteix que cal unitat estratègica de tots els partits independentistes i poder celebrar un referèndum acordat amb reconeixement internacional

Com planteja el vostre partit les eleccions del 14-F?

-Publicitat-

Amb molta il·lusió i amb la confiança que la ciutadania rebi el nostre missatge, un missatge clarament independentista, però a la vegada realista. Només podrem tirar endavant si tenim un país fort i vertebrat, i una reducció de tots els problemes socials que s’han accentuat amb la situació de pandèmia. Ens preocupa moltíssim poder governar, i fer-ho bé mentre no es pugui assolir l’objectiu de la independència.

Com proposeu assolir la independència de Catalunya?

De l’única manera que es pot assolir. Hem vist com al llarg d’aquests últims anys els diferents plantejaments no ens han donat el resultat desitjat, per tant, cal unitat estratègica de tots els partits independentistes i poder celebrar un referèndum acordat i en reconeixement internacional, el qual és bàsic per poder tenir recorregut. I a la vegada, cal enfortir les nostres institucions. Si el nostre país és fort, tindrem possibilitats de poder decidir el nostre futur i ser independents. Si tenim un país debilitat i unes institucions desprestigiades, difícilment podrem assolir aquest objectiu.

Quina és la diferència entre el PdeCat i la resta de partits independentistes?

N’hi ha una de claríssima, que és el model de país i el model de societat, més enllà que no compartim l’estratègia amb alguns partits com Junts. No volem continuar enganyant a la gent, tu no pots dir que el dia 15 de febrer aniràs al parlament, faràs una declaració unilateral d’independència i el país serà independent, per tant això és viure en un món que no és real. Més enllà de les discrepàncies en l’estratègia per assolir la independència, amb Junts, ERC i la CUP tenim discrepàncies de model de país i de societat. Aquests tres partits, per exemple, diuen que prohibiran la contractació de qualsevol de les empreses de l’IBEX-35, i això és un error, un error gravíssim. És empetitir-nos econòmicament. Pensem que a les PIMES se les ha de protegir d’empreses de l’Ibex en la mesura que hagin de pagar als seus proveïdors dins dels terminis, per això plantegem al congrés dels diputats un règim sancionador per a la morositat. Ara bé, dir que la generalitat no contractarà aquestes empreses, què faran les empreses? Marxaran de Catalunya? Deixaran de tenir empleats a Catalunya? Quin missatge estem donant a les multinacionals de la resta d’Europa? Que Catalunya no és un país per a grans empreses? Voler-les excloure per real decret, i a part que és il·legal, com moltes d’altres propostes que proposen i no es podran realitzar, pensem que és un error. Catalunya ha sigut una societat oberta, puntera sempre al llarg d’Europa, i ho ha de continuar fent.

Com proposeu gestionar la pandèmia? Què n’opina de la gestió actual?

Nosaltres pensem que una cosa és la situació que hi podia haver al mes d’abril i maig de l’any passat, una situació molt difícil de gestionar i que cal reconèixer. Un any després hem de tenir la capacitat d’haver après d’aquesta situació. Jo crec que la gent està enfadada en què les mesures siguin absolutament simètriques al nostre país. La realitat és molt diversa. A una comarca potser la incidència de la Covid és molt elevada en un moment puntual, i per tant potser sí que cal confinament municipal, però no cal a la resta de comarques del país. Les mesures han de ser sanitàries i contrastades amb una efectivitat real, però que a la vegada siguin fàcilment explicables perquè la gent les entengui. La gent no entén perquè pot anar a dinar a un restaurant però no a sopar, o que es pugui anar a comprar els divendres a la tarda però no els dissabtes al matí. Són mesures contradictòries que han generat incomprensió i malestar al nostre país. A hores d’ara, s’haurien d’implantar mesures com els tests massius, per poder recuperar certa activitat no només econòmica, sinó social, cultural esportiva, com en altres països hem vist que s’ha fet.

Teniu alguna proposta davant l’auge de partits d’extrema dreta, com Vox?

Des del partit demòcrata ho tenim molt clar. Jo mateix, que vaig estar onze anys alcalde de Tortosa ho vaig practicar amb un partit com Plataforma per Catalunya, que bevia dels mateixos principis xenòfobs que Vox actualment. La forma és travar un acord amb la resta de forces polítiques per no entrar en cap de les provocacions ni plantejaments que fan, combatre’ls en la ignorància i en polítiques que arribin a aquella gent que, amb bona fe, pensen que aquests partits populistes d’ultradreta tenen receptes màgiques. I les receptes màgiques no existeixen, existeix la dignitat de totes les persones i el seu respecte independentment del seu origen, en drets i en obligacions com tenim tots en cada moment. Crec que la millor forma de combatre-ho és aquesta i no un combat obert que a vegades l’únic que fa és retroalimentar-se en posicions extremes.

Respecte a l’educació, què n’opineu de les escoles concertades i privades?

Des de l’òptica del partit demòcrata, el sistema públic català d’educació està composat per les escoles de titularitat pública i les escoles concertades, que també formen part del model català d’ensenyament. Han format sempre i ho han de continuar fent. Nosaltres defensem la continuïtat de l’escola concertada, la possibilitat dels pares a escollir lliurement, i defensem que es continuï reforçant la qualitat de l’escola pública. Però l’escola pública no ha de tenir més protagonisme basant-se en eliminar l’escola concertada. Són absolutament compatibles.

Quines propostes teniu per la Catalunya rural, que sovint sembla oblidada per les institucions?

No és un tema de la Catalunya rural, a mi m’agrada parlar de la Catalunya territorial. Hi ha moltes comarques, com el Baix Penedès, que no són rurals, però és una de les comarques menys ben cuidades pel govern des de fa molts anys. El nostre és un plantejament de país integral. Barcelona, com a capital, ha de tenir un paper de lideratge, un paper integrador. Nosaltres tenim un model d’organització territorial que són les “Vegueries” i que voldríem implantar. Però a la vegada aquesta polaritat territorial no ha de venir només de l’administració i la seva pròpia organització, sinó fent polítiques que permetin el desenvolupament de tot el territori: infraestructures viàries, ferroviàries o digitals.

Com us plantegeu ajudar als col·lectius socials més desvalguts o oprimits, com la pobresa, la discapacitat, o la gent LGTBQ?

Nosaltres entenem que el primer que s’ha de fer és una llei del tercer sector a Catalunya. Una llei que possibiliti una col·laboració publicoprivada en moltes entitats que estan treballant en alguns d’aquests col·lectius des de fa molts anys, que ho estan fent bé, però que potser no disposen dels recursos suficients i l’administració potser no ha sabut coordinar les accions que s’estan fent des d’aquestes entitats i la mateixa administració. No només hem d’incrementar els recursos, sinó també l’eficàcia dels recursos en vers a tots aquests col·lectius que són molt diversos. I sobretot escoltar. El nostre partit és tradicionalment municipalista, i un quan és alcalde, si una cosa aprèn és a escoltar i a col·laborar de més a prop. En tots aquests sectors, el que es requereix és treballar conjuntament i no portar les solucions màgiques des de fora.

Com afronteu el canvi climàtic? Amb quines polítiques li faríeu front?

Nosaltres ho identifiquem com un dels problemes bàsics i fonamentals d’aquest principi del segle XXI, i que ens marcarà l’esdeveniment del nostre futur. La lluita contra el canvi climàtic no és una qüestió sectorial, és una qüestió global que cal combatre de forma global. En polítiques energètiques i en una economia circular que vagi més enllà dels eslògans i dels plantejaments, que sigui una veritable economia circular. Que es valori i es premiïn totes les activitats entorn a la transformació de la nostra economia. Una economia que tingui en compte quin és l’efecte sobre el medi ambient i sobre tot el nostre entorn. I això ho hem de fer compatible amb continuar el creixement econòmic, el desenvolupament, i en una economia competitiva. Però això requereix una visió global. Que l’escola comenci educant els futurs ciutadans que si no tenim cura del nostre entorn, no podrem deixar-lo en herència als nostres fills i néts. Segurament hi ha generacions que no hem tingut aquest plantejament, i l’hem hagut d’anar adquirint al llarg de la nostra experiència vital, a vegades pagant preus molt cars. Això s’ha d’evitar construint, sobretot, polítiques de caire global.

Últimes notícies

Notícies Relacionades