Jordi Albert: “A l’extrema dreta se l’ha de combatre”

Quin és el vostre plantejament per aquestes eleccions?
Hem de continuar construint des del republicanisme del dia a dia, aquest camí per construir la República Catalana. Per tant, hem de continuar com sempre hem estat fent des de l’esquerra: activar el país i per tant, amb acció política per transformar la societat. Per això ens presentem a unes eleccions.
Aquest és el camí que nosaltres estem treballant. Perquè sabem també que per molta feina que fem, fins que no tinguem les eines pròpies d’un estat, la nostra pròpia República, no podrem donar la resposta plena que volem donar a la nostra ciutadania.

-Publicitat-


Com assoliríeu la independència de Catalunya?
La nostra proposta és clara. Jo crec que fa molt temps que l’estem explicant. Crec que ens hem mogut poc i que tothom al final ha acabat venint als nostres arguments. Necessitem majoria social per fer el pas definitiu, i per tant aquesta majoria social només es pot donar si compartim la lluita, si estem al costat de tota la gent que necessita el nostre suport i de la nostra acció política.
Per tant, necessitem un tant per cent, diuen el 50; però jo no posaria percentatges. S’estila molt posar percentatges i dates. Crec que el que hem de fer és treballar perquè aquesta majoria social sigui la que faci que el referèndum sigui inevitable.
I potser sí que ens caldrà un altre 1 d’octubre. “Anem a Vèncer”, de la Marta i L’Oriol ho expliquem molt bé. Cal que també quan seiem en aquesta taula de diàleg, el govern espanyol sàpiga que estem disposats a tornar-ho a fer, a executar aquest gran acte de desobediència civil que vam fer l’1-O i també el 3-O.
Aquest és el camí. Per tant, continuar construint i continuar teixint aquestes aliances. D’aquí que a aquestes eleccions, una part del nostre eslògan sigui “La via àmplia”, perquè considerem que hem d’assolir aquesta majoria social, i aquesta l’hem d’assolir amb aquesta diversitat de veus i mirades que tenim al país.


Com faríeu front a partits d’extrema dreta com Vox?
Jo crec que a l’extrema dreta se l’ha de combatre. Fins ara hi ha hagut dos relats entorn de com afrontar el problema que ens ve a sobre amb la institucionalització de l’extrema dreta com ja s’ha vist al Congreso de los Diputados. Un dels relats és no donar-li quota mediàtica, fer com si no existissin. En canvi el relat que jo comparteixo és el contrari: hi és, i com més la vulguem no veure, quantes més vegades ens tapem els ulls pensant que si no la veiem desapareixerà, com aquell monstre que arriba a l’habitació quan som petits i ens tapem amb la manta pensant que se’n vagi. Això no funcionarà. Per tant, li hem de fer front. Hem de visualitzar que aquest no és el model social que volem pel nostre país, hem de visualitzar que el que ells voldrien és que els d’esquerra estiguéssim tancats i fora de l’àmbit polític, que estiguéssim callats; i això nosaltres no ho permetrem ni ho hem d’admetre. Tenim exemples al llarg de la nostra història: el nazisme va créixer principalment perquè els grans fronts d’esquerra d’Europa el van menystenir i minimitzar, dient que aquest moviment no arribaria enlloc. En canvi va arribar i molt lluny, perquè té una capacitat de mobilització a partir de relat populista i xenòfob, a partir d’aprofundir molt més en les desigualtats i diferències. Per tant, amb aquest discurs acaba seduint també a una part de la classe treballadora, que tradicionalment dóna suport a les esquerres, però no ha trobat una resposta òptima en les polítiques d’esquerres; i per tant s’acaben acollint amb aquest populisme fàcil i amb aquest llenguatge de la divisió i la confrontació, que fomenta molt la discriminació.
Així doncs, l’hem de combatre i allà on hi hagi Vox hi haurem d’estar nosaltres des de l’altre cantó. Aquí la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, la UCFR, està fent una feina de sensibilització i mobilització excepcional. Això és un dels compromisos socials. I serà molt complicat veure a Vox en el Parlament del nostre país, i ho haurem de gestionar políticament. Aquest és un dels grans reptes que se’ns plantegen en aquestes eleccions.


Com gestionaríeu vosaltres la pandèmia? Creieu que des del govern espanyol i català s’ha fet bé?
Nosaltres de fet estem gestionant amb les eines que tenim. El que passa és que tot sovint les exigències que hi ha sobre el govern de la Generalitat són més pròpies d’un Estat que no pas d’una autonomia, que és el que ara mateix som.
Ho estem gestionant posant damunt de la taula totes les necessitats que té el país. Per tant, la necessitat de tenir una resolució del problema sanitari: la salut per davant de tot; però alhora també tenim en compte totes les externalitzacions que tenen les decisions que afecten la salut, per tant també tenir en compte l’economia.
I això és difícil. Perquè si al final sabem que el confinament domiciliari aporta la solució definitiva, també sabem que aquest confinament aporta una sèrie de problemes que es manifesten a mitjà i llarg termini que també hem de saber gestionar. D’aquí les propostes de confinaments parcials que ara mateix s’estan liderant des del Procicat.
Alhora també, volem aportar tot el suport possible a tots aquells sectors econòmics que es veuen afectats, sobretot els que ja vénen d’un procés de debilitat previ a la COVID-19. Però els recursos són limitats i no tenim les eines que voldríem tenir al nostre abast per donar-li resposta; i a més hem de compensar aquesta resposta que no està donant l’Estat espanyol: com en el tema dels autònoms o la gestió pèssima dels ertos.
Per tant, hem d’arribar fins i tot allà on no ens pertocaria arribar perquè no tenim la competència per fer-ho, però fins i tot aquí estem fent grans esforços per arribar-hi.

Creieu que el confinament municipal serveix i “és just”?
La justícia va segons la mirada. És complicat determinar què és just i què no ho és amb les decisions que es prenen. Crec que totes les decisions són injustes, perquè sempre acaben perjudicant algú. Per tant, qualsevol decisió acaba tenint un sentiment d’injustícia en algú del nostre país, o en algun sector del nostre país.
El que sí que crec és que el confinament municipal és un missatge clar, és un missatge clar de dir: escolteu, estem a les portes de fer un pas molt més enllà. Per tant, anem a pams. Passar d’un confinament comarcal a un domiciliari no pot ser, però el confinament municipal et genera també mantenir certa sinapsi de relació en el teu municipi; i tenir molt més controlada la traçabilitat del virus. Al final aquest és l’objectiu, és saber que en el moment que hi ha un brot poder controlar-lo amb major facilitat perquè aquest brot no s’ha expandit a altres municipis.
D’aquí la motivació del confinament municipal. Des d’aquest dilluns s’ha ampliat el confinament a comarcal de nou, i per tant tenir un àmbit de relació molt més àmplia.
Que en penseu del centralisme de Barcelona? Quines polítiques faríeu per a comarques rurals com tot Ponent o el Pirineu?
En el nostre programa electoral portem aquesta idea intrínseca. Quan parlem de polítiques socials parlem de la territorialització i de la concertació amb el territori de quines accions polítiques s’han de dur a terme en cada un dels territoris. Quan parlem de salut exactament el mateix, amb tot el tema de la desplegació de l’atenció primària. Quan parlem de les infraestructures, igual. És un autèntic drama, perquè tot ha de passar per Barcelona. Així, hem de canviar tot el model d’infraestructura radial, concèntrica, on tot pivota a la gran urbis que és Barcelona.
Una infraestructura que hem vist que és molt necessària en plena pandèmia és la digital, i per tant el desplegament de la connectivitat al nostre país l’hem de visualitzar i invertir per tal d’ajudar als pobles del Pirineu, als pobles de Lleida, Tarragona, Girona, perquè puguin tenir molta més vida i que puguin ser un reclam per tal que tinguin molta més dinàmica pròpia.
Hem d’aconseguir que el nostre territori estigui ben cohesionat. Serà fàcil i es pot fer amb una legislatura? No. És evident perquè moltes d’aquestes inversions són de llarga durada, però si no ens ho plantegem seriosament no hi arribarem mai. Aquesta legislatura ha de ser aquest punt d’impuls definitiu per demostrar que Catalunya no és Barcelona només.


Respecte a les desigualtats en temes socials, amb quines polítiques voleu fer front? Per exemple, la violència de gènere.
Nosaltres en aquest sentit ho tenim molt clar i ens hem destacat durant aquesta legislatura amb l’impuls de diverses lleis. Per exemple, hem fet un canvi molt important: hem incorporat a les persones transgèneres en l’àmbit de la violència masclista. I aquí es va generar un debat amb molta profunditat, però que en el fons era molt d’esquerres i de dretes. La visualització d’aquesta violència masclista està molt arrelada en el nostre país i l’hem de combatre entre tots, no podem diferenciar a partir de la identificació sexual de les persones en aquest cas.
Per tant, crec que hem marcat una trajectòria molt clara en aquest sentit. De fet, en el nostre programa electoral portem una proposta que demostra com d’important hauria de ser en la legislatura vinent aquestes polítiques contra la violència masclista. I és amb la Conselleria d’Igualtat i Feminisme. És a dir, una conselleria que visualitzi amb tota la potència, que tingui tot un pressupost propi, que ara mateix pugui visualitzar-se i liderar polítiques feministes del nostre país molt més enllà del que es pugui fer des de l’Institut Català de les dones.
Per tant, és evident que nosaltres ho portem treballant des de fa molt temps des de les diferents institucions i administracions que governem, però també és molt evident que encara hem de fer passos endavant i per tant en el nostre programa electoral també parlem específicament d’això.


Parlem del canvi climàtic. És un problema global, però des de Catalunya què creieu que es pot fer?
Nosaltres tenim un repte com a societat. Tenim els objectius de desenvolupament sostenible de cara al 2030, per tant hem de dur a terme totes les polítiques amb caràcter transversal. Entre elles per exemple, la generació d’una mobilitat verda, sostenible; el desenvolupament industrial a partir d’aquest compromís ambiental i social. Necessitem donar-hi un impuls amb tota la seva globalitat.
També portem propostes molt concretes, com el pacte nacional per la defensa del medi ambient, que al final han de ser un gran espai de concertació entre tots els agents socials per arribar a un compromís factible, que puguem executar i que no sigui només paraules buides; sinó que sigui un compromís de tots els agents implicats. Per tant, aquest pacte nacional per la transició energètica que proposem per aconseguir que el model 100% renovable estigui garantit en l’àmbit legislatiu. A més, volem implementar la llei, una llei que va ser pionera i que orgulleix a tots com a societat, però en canvi cal implementar-la amb molta més contundència.
És important aprofundir molt en tots aquests àmbits. A més, proposem una conselleria per donar resposta als reptes de l’emergència climàtica.

Què en penseu de l’escola concertada i privada?
Nosaltres tenim molt clar que el nostre objectiu és garantir un servei públic educatiu al 100%. Per tant, el nostre debat és contra l’exclusió i contra la segregació. I hem d’activar tots els mecanismes que tenim al nostre abast, per tant desplegar al màxim el decret d’inclusiva i el pacte contra la segregació escolar.
Per tant, aquí hem de destinar-hi tots els recursos, i per això calen més professionals en l’àmbit educatiu. En aquesta legislatura, s’han obert diversos concursos d’oposició per ampliar i incrementar tots els professionals en l’àmbit de l’educació.
Basant-se en aquests dos objectius tindrem la resposta: volem molt més àmbit públic, i alhora reconèixer que tenim una escola concertada en el nostre país, que forma part del nostre sistema educatiu i que tanmateix també tenen unes necessitats específiques.
Ara bé, allà on hi hagi una escola pública, l’hem de reforçar. Bona prova d’això és aquest decret que es va aprovar en aquesta legislatura, liderat per Berguelló, on establíem quines eren les bases per establir que un centre concertat o privat pogués passar a ser públic, assegurant-lo jurídicament en funció dels treballadors i treballadores del mateix centre.
Aquest és un missatge claríssim de l’enfortiment del sector públic, hem de continuar avançant per aquí. Però alhora també hem de ser molt conscients de quin és el mapa actual.

Últimes notícies

Arriba el primer concert sense distància de seguretat de la mà de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi

El primer concert des de l'inici de la pandèmia a Catalunya arribarà el 27 de març al Palau Sant Jordi amb el grup Love of Lesbian, els quals actuaran davant de 5.000 espectadors sense distància de seguretat.

La Fiscalia demana la repetició del judici a Cifuentes arran del cas Màster

La fiscal Pilar Santos Echevarría, ha comunicat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, on explica que les proves presents a...

La Fiscalia arxiva el cas dels militars que volien afusellar 26 milions d’espanyols

La Fiscalia arxiva el cas dels militars que volien afusellar 26 milions d'espanyols. Aquesta setmana s'han conegut

Notícies Relacionades