IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

J O A N   G R A N É

L A   V E U   D E L   P O B L E

Junts, per Catalunya
29 juliol 2020

En moments com els actuals, enmig d’una crisi econòmica, social i sanitària és quan els ciutadans demanem a les nostres institucions que actuïn juntes, unides i amb uns objectius compartits. I sens dubte aquest és l’objectiu de Junts per Catalunya, el fet de passar la unitat per davant, per poder fer tot el que ens plantegem com a país i com a societat. 

Al llarg d’aquesta terrible crisi, que malauradament d’una manera o altre tots n’hem estat víctimes, personalment he pogut aprendre dues coses i reafirmar-me en elles. La primera és que ens falten recursos elementals per poder gestionar, i potser alguns elements si que son fruit de les devastadores conseqüències de la crisi del 2008, però d’altres és innegable que son fruit de l’asfixia econòmica i financera que pateix i ha patit històricament la Generalitat de Catalunya. I la segona observació que és conseqüència de la primera, és que queda més evidenciat que mai que Catalunya necessita eines pròpies per fer front a aquestes situacions, parlo ni més ni menys que d’una República Catalana, amb tots i cadascun dels recursos generats pels catalans i catalanes, i tots i cadascun dels encerts i culpes que comporta la gestió pública.

En aquesta línia, podem remarcar que aquest és un dels objectius de Junts per Catalunya, el de construir una República Catalana, per poder fer front als reptes de país. Però Junts per Catalunya és també un espai polític central en la política catalana, i on hi cap absolutament tothom que tingui en ment fer una Catalunya millor en tots els aspectes, és la casa del qui vulgui el progrés, la prosperitat i la llibertat per Catalunya.

Penso que és elemental combinar dos aspectes fonamentals i que sempre han format part activa de la vida política catalana. Parlo de la lluita democràtica per una banda, i l’aposta pel bon govern per l’altra. La lluita, i si volem dir-li, la confrontació democràtica, és imprescindible per pressionar l’Estat i no cessar en el nostre camí i objectiu que és el de la sobirania total per a Catalunya. No podem oblidar que l’Estat espanyol ha sentenciat a gent demòcrata i té desenes de presos polítics i exiliats, penso que això és un motiu prou evident per la lluita i la confrontació democràtica. S’ha de refermar l’aposta pel diàleg, malgrat que he de dir que sent el que més ganes té del diàleg amb tothom, soc escèptic de la taula de diàleg entre governs, bàsicament perquè tots som coneixedors dels constants incompliments de l’Estat i de les poques ganes de dialogar que té el PSOE i el president Sánchez. I tot això és bo i necessari combinarho amb el bon govern i la gestió del dia a dia, una característica molt catalana, l’eficàcia, la utilitat i la bona obra de govern son claus per enfortir els pilars del país.

El bon govern i la utilitat política vol dir fer polítiques enfocades al progrés social, la prosperitat econòmica i l’enfortiment de l’estat del benestar. Parlo de dissenyar un model educatiu de primer ordre, tot preservant el model d’immersió lingüística, de defensar el model de salut pública, d’apostar per una agenda modernitzadora basada en l’emprenedoria i la innovació. En aquesta línia parlo també d’una economia verda, d’avançar cap a un model de mobilitat sostenible i una millor i equitativa redistribució de la riquesa per garantir així la justícia social i la igualtat d’oportunitats. Pensar en els pagesos, els temporers, en l’agricultura i la ramaderia també és fer bon govern, així com apostar per la digitalització del país i l’equilibri territorial.

S’han de fer polítiques útils i acció de govern amb impacte directe en la vida dels catalans i catalanes, s’ha d’alçar la bandera del bon govern. Tot amb l’objectiu de gestionar eficaçment el mentrestant i treballar incansablement pel futur, que és el d’una República Catalana, justa, equitativa, inclusiva, verda i pròspera. Una República d’homes i dones lliures que sentin de Catalunya casa seva, parlin la llengua que parlin, vinguin de la terra que vinguin i pensin de la manera que pensin.

 

Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *