L’11 d’agost del 2007, moria Lluís Maria Xirinacs

Avui fa tretze anys, al paratge de Can Pegot, una rica zona boscosa ripollenca, uns excursionistes trobaren el cos inert d’un home que semblava reposar. Era el de Lluís Maria Xirinacs. Ja el dia 6 d’agost, hi marxà conscient que s’acostava el final de la seva vida a causa de la seva manca de salut, per morir en solitud i silenci. Xirinacs és recordat avui com una persona que des de la humilitat i la senzillesa sabé mostrar el màxim compromís per la terra que estimà, aquella que s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer, en definitiva, els Països Catalans. Nasqué en una família benestant el 1932 a Barcelona, on visqué de primera mà els temps convulsos de la República i la Guerra Civil. Ja de jove, veié clara la seva vocació de viure pels altres i, fervorós com era, s’ordenà capellà el 1955, a l’edat de vint-i-dos anys. Tanmateix, per la seva defensa del Sindicat Democràtic d’Estudiants, se’l destinà a Sant Jaume de Frontanyà. Fou llavors quan rebutjà la dotació econòmica que l’Estat espanyol assignava a cada sacerdot. El 1968, hagué de comparèixer davant d’un consell de guerra acusat de ser l’ideòleg del Front d’Alliberament de Catalunya. Durant aquells anys a més, inicià 2 vagues de fam en solidaritat amb els imputats en el procés de Burgos que tingueren gran ressò.

-Publicitat-

Ja a les acaballes del franquisme, fou un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya com també la marxa de la Llibertat. El 1971 fou detingut, però es negà a parlar en cap altra llengua que no fos el català, i el confinaren a la presó de Zamora, on obstinadament inicià la seva tercera vaga de fam. Entre 1973 i 1975, romangué empresonat per les seves activitats contràries al règim. Ja alliberat, començà a fer decididament les seves plantades davant de la presó model de Barcelona, durant 12 h diàries per demanar l’amnistia total dels presos, fins al 1977 quan s’aprovaren les mesures d’amnistia.

El seu reconeixement arreu del món pel seu ús obstinat de la lluita no-violenta es veié reflectit quan li feren entrega de la medalla del 25è aniversari del Consell Mundial de la Pau, a Hèlsinki, o a Viena, on rebé la medalla de bronze de l’Associació Mundial de la Pau. Nogensmenys, fou candidat al premi Nobel de la pau l’any 1975.

Es mostrà crític en la creació de la darrera constitució de l’Estat espanyol des del primer moment, on presentà les seves propostes de la creació d’Estats confederats, que foren rebutjades reiteradament.

 El 1990, Xirinacs abandonà el sacerdoci, però continuà sent una persona d’àmplies conviccions religioses. L’any 2000, tornà a usar els mètodes de la lluita no-violenta plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país. Amb seixanta-cinc anys, es doctorà en filosofia. Aconseguí un dels seus objectius l’11 de setembre del 2002 quan pronuncià un polèmic discurs sobre ETA que el portà a ser processat per l’Audiència Nacional, que el condemnà a dos anys de presó i 4 d’inhabilitació. Fou detingut el 2005 per la policia nacional, i es tornà a negar a declarar en castellà. Fou empresonat i alliberat un dia després per raons humanitàries apel·lant a la seva edat.

Últimes notícies

El Govern Balear expropiarà durant set anys 56 habitatges per a destinar-les a lloguer social

La presidenta del Govern Socialista a les Illes Balears, Francina Armengol, ha anunciat l'inici del procés d'expropiació de 56 habitatges a grans tenidors, per...

El Govern espanyol destina 1,5 milions d’euros a treballs d’exhumació de fosses del franquisme

El Govern espanyol planteja un "pla de xoc" al que hi destinen 1,5 milions d'euros repartits en diversos projectes, amb l'objectiu d'obrir més de...

Arriba el primer concert sense distància de seguretat de la mà de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi

El primer concert des de l'inici de la pandèmia a Catalunya arribarà el 27 de març al Palau Sant Jordi amb el grup Love of Lesbian, els quals actuaran davant de 5.000 espectadors sense distància de seguretat.

Notícies Relacionades