IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

J O S E P   A R C A S

L A   V E U   D E L   P O B L E

L’orgull de ser nacionalista.
28 abril 2020

En aquests dies de confinament hem hagut d’aguantar, més enllà de discursos autoritaris del gobierno, com molts qüestionaven en nacionalisme.

Jo sempre ho he tingut clar: sense el nacionalisme Catalunya està condemnada a desaparéixer no només com a país, sinó com la potència econòmica que proporciona benestar i llibertats al conjunt de la seva ciutadania.

Com tots sabreu, el nacionalisme planteja un fet que molts s’esforcen dia sí i dia també en amagar: la repressió de l’estat espanyol(amb tota la seva maquinària) és ben viva. Parlo de fiscals que depenen del presidente Sánchez, guàrdies civils que tracten de”minimitzar les crítiques al gobierno”, famílies reials inviolables. Lo típic d’una “democràcia consolidada”

L’identitat catalana era, és i serà molt diferent de l’espanyola. Una realitat que a molts genera una incomoditat pròpia d’altres temps.

No ens cal torturar a un animal a una plaça per passar-ho bé. Tenim els castellers, sardanes, la patum i un munt d’activitats que, amb treball en equip, fan de les nostres tradicions un tresor que cal preservar generació rere generació.

No pretenc faltar el respecte ni a la cultura espanyola ni a les seves tradicions. De fet no crec ni que siguem millors ni pitjors que els nostres veïns andalusos o madrilenys.

Lamento que aquests últims anys partits aparentment catalanistes com el PSC hagin derivat en formacions vasalles de la centralització política així com posar-se el costat dels que han atonyinat a gent pacífica per defensar urnes. Mostro pessimisme amb aquesta involució transformada en un virus ideològic que pretén dilapidar allò que milions de persones hem demanat durant anys als carrers: el dret universal d’esdevenir un estat independent amb llengua, cultura i legislació pròpia.

Ara més que mai cal estar al costat de la nostra cultura, de les empreses generen ocupació arreu del territori. De les institucions que estan al peu del canó tractant de pal.liar els efectes d’aquesta crisi sanitaria: Ajuntaments, diputacions, consells comarcals.

Molts us preguntareu, i ara que? Quin futur ens espera als propers mesos després d’aquesta crisi?

D’entrada, Catalunya ja té pressupostos gràcies govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. He de confessar-vos que sóc més escèptic amb algunes formacions independentistes però crec que ara no és hora de batalles partidistes. 

No tardaran molt en convocar eleccions al parlament. Espero que els propers comicis puguin revalidar la majoria sobiranista així com un govern transversal en la que hi tinguin cabuda tots els accents del independentisme.

Ens en sortirem com Catalunya sempre ho ha fet.

Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *