Marta Pascal: ”El que no s’hi val és prometre una Declaració d’Independència per demà i després no ser capaç ni de baixar la bandera del Palau de la Generalitat”

Com planteja el PNC la seva candidatura de cara a les eleccions?

-Publicitat-

Nosaltres som un projecte polític nou, una força política que ve de la societat civil, que ens vam crear al grup de Poblet; i que el 27 de juny vam formar aquest partit, el Partit Nacionalista de Catalunya. És una força política nova, que no té motxilles del passat, i és la primera proposta política nacionalista que apareix a Catalunya després de molts anys.

Per tant nosaltres fem un plantejament de campanya atrevida, desacomplexada i diferent, que ens permeti arribar a la gent de manera autèntica a través del compromís polític. Tots com persones que no ens dediquem a la política, sinó que tenim les nostres respectives feines, i per tant ens presentem amb un programa polític sobretot coherent, atrevit i que posi les persones al centre de tot.

Per què un nou partit catalanista? Què té el PNC que no tingui la resta?

PNC és l’únic partit catalanista i nacionalista que supera aquest gran debat que hi ha hagut a Catalunya fins ara, que deia que o ets independentista o no ets independentista. Nosaltres som nacionalistes, que creiem que Catalunya com a nació té dret a decidir el seu futur i per tant, que algun dia s’ha de poder votar sobre el nostre futur polític. Mentrestant l’important és aconseguir el concert econòmic, per tant més diners des del punt de vista dels recursos que té la Generalitat. Mentre això no s’aconsegueix, hi ha una relació d’exigència de negociació amb l’Estat que s’ha de posar en marxa des del primer moment. El remei de “pitjor o millor” i “anem a trencar murs” de moment no ens ha aportat res.

Per tant, que tenim nosaltres? Aquest nacionalisme desacomplexat, que no calla, que s’allunya del discurs de la corrupció, de les motxilles del passat i que planteja que el talent, i que la bona manera de treballar que han tingut moltes persones d’aquest país ha de donar els seus fruits i ens ha de situar en un futur molt millor del que hem tingut fins ara.

Ja que no compartiu la DUI, com plantejaríeu la independència de Catalunya?

A través d’un referèndum acordat, com el que es va fer a Escòcia i al Quebec en el seu moment. Així doncs, negociar la celebració d’un referèndum amb l’Estat Central, en aquest cas amb el govern espanyol de torn. El que ha de suposar és que aquest referèndum es guanyi i per tant, la resta del món accepti aquests resultats.

El que no s’hi val és prometre una Declaració d’Independència per demà i després no ser capaç ni de baixar la bandera del Palau de la Generalitat, ni prendre decisions que realment ens portin a aquesta independència efectiva.

Nosaltres estem cansats de tota aquesta retòrica del que faran, però no han aconseguit fer res. Per tant plantegem aquest pragmatisme, aquest ser útils a la gent a partir de mesures concretes. Ara mateix el que s’ha de fer és estar al costat de les persones i treballar per elles.

Quines són les propostes amb la salut i la pandèmia? Com gestionaríeu la crisi sanitària que vivim actualment?

Primerament cal dir que la gestió d’una pandèmia com aquesta és molt complicada. Per tant per nosaltres evidentment tot el respecte per totes aquelles persones que ara estan dirigint el país, però creiem que tot això es podria haver fet molt millor.

Per una banda, interlocutar millor amb els sectors afectats. Per altra banda més recursos per al personal sanitari: penseu que en la primera onada faltaven mascaretes, guants i tot el tipus de vestimenta; que és el que va provocar que hi hagués molts contagis.

Evidentment, tenir una política de vacunació més efectiva, una política de prevenció també molt més efectiva. Per tant, no és només que els sanitaris ens cuidin, sinó que la societat també cuidi a tot aquest personal sanitari que tot aquest any ha estat al peu del canó. La sanitat catalana necessita una reforma de qualitat, que els centres d’atenció primària tinguin molts més recursos: això ajuda a descongestionar els grans hospitals. En paral·lel, que la gestió compartida entre el món públic i el món privat ens permeti fer estalvis de recursos i per altra banda apostar per inversions de futur, poder contractar més sanitaris i pagar-los molt millor.

El PNC és l’única formació política que té a les seves llistes a metges, infermeres i personal sanitari. Per exemple, la nostra número 2, la Rosa Orriols és assessora de l’OMS en temes de salut laboral. Tenim també una infermera que està a intensius del Parc Tauli, un parell de persones que estan en el sistema d’emergències mèdiques i en les ambulàncies.

Què ens expliquen? Que la seva és una situació de molta precarietat laboral, de moltes dificultats durant la pandèmia. Nosaltres creiem que un país com Catalunya, que forma professionals de la salut de primer nivell, i aquests s’han d’anar a l’estranger perquè els seus sous són irrisoris. No ens sap greu que la gent jove se n’hagi d’anar, però el que no s’hi val que per estar molt més formats aquí que a la resta d’Europa a Europa et paguin dues vegades més.

Amb relació a les restriccions, quina és la vostra proposta d’equilibri entre la sanitat i l’economia?

Això és complex. Nosaltres acceptem que des d’un punt de vista sanitari s’han d’exigir decisions de molta restricció, però creiem que això ha d’anar acompanyat de molta conversa i molta coordinació amb els sectors més afectats.

Per exemple, pel pont de la Puríssima (6 i 8 de desembre) es va decidir que es tancaria la Cerdanya i el Ripollès de forma perimetral, ja que en aquell pont a les dues comarques es genera molta activitat econòmica. La Generalitat no va avisar a les persones afectades que s’anava a prendre aquesta decisió, com poden ser el gremi de restauradors, el gremi de cases rurals. Tots aquests propietaris van comprar menjar i mercaderies que van guardar a les neveres i una hora abans de començar el pont els hi van dir que no podien obrir perquè hi havia confinament perimetral, i com a conseqüència moltíssima gent va començar a anul·lar les reserves. Estic segura que la Generalitat ja feia unes hores o uns dies veient que la situació en aquestes comarques era molt delicada; i per tant dos dies abans podien haver reunit a aquests sectors turístics per informar que s’havia de confinar perimetralment. Així, aquell restaurador pren les decisions d’una altra manera. Aquest exemple tan concret d’interlocutar amb els sectors i treballar-hi conjuntament (que és tan evident), això la Generalitat no ho va practicar.

Després tenim una altra proposta: en comptes de donar aquestes ajudes universals que després no arriben a ningú (dels 155.000 autònoms que hi ha a Catalunya la Generalitat ha ajudat 10.000, i a més només han rebut 2.000 euros), crec que hagués sigut molt millor fer el que s’ha fet a Alemanya o països del nord d’Europa: agafar la facturació que s’havia tingut l’any anterior, bonificar-ne el 75% per part de l’Estat i fer-ho amb dos pagaments.

Aquests són dos exemples molt concrets que nosaltres faríem per millorar la situació.

Que la va portar a encapçalar la llista del partit nacional català?

Jo he estat una persona sempre molt compromesa i amb vocació política. Tinc una certa trajectòria: diputada al Parlament, senadora… Però crec que em mou el mateix que a molta gent de la meva generació: no ens volem conformar amb una situació política tan complicada que no volen abaixar els braços, que estan una mica tips d’aquests polítics de sempre que cada setmana ens venen una moto diferent, però després no compleixen absolutament amb res. Per tant el projecte del PNC que parteix d’aquest “Atreveix-te”, és un pas endavant per una vegada per totes canviar la política.

Fixa’t que ara ens diuen que només hi haurà dues alternatives per a després del 14-F, o un govern independentista entre Esquerra, PDeCat, JuntsXCat i la CUP o si no se’ns parla d’un govern de tripartit d’esquerres d’estricta obediència espanyola perquè evidentment això ho encapçalaria el senyor Illa. Nosaltres diem que Catalunya es mereix alguna cosa millor que o la polarització o un tripartit d’esquerres. Aquest punt central i pragmàtic és el que pot representar al PNC.

Quina política plantegeu per frenar el canvi climàtic?

Nosaltres en l’àmbit de canvi climàtic plantegem diversos temes i ho abordem des de diversos espais. Volem fer compatible l’activitat turística amb el respecte amb el medi ambient, amb no augmentar les despeses d’aigua, però realment això no sigui un fre per l’activitat econòmica. A més, tot el que fa referència a la política d’aire i de la seva millora i per tant, una aposta sincera pel transport públic. Barcelona està prenent decisions en aquest sentit dures, realment el cotxe cada cop és més complicat; però per altra banda és evident que aquest problema que és global, Catalunya entra directament en aquest àmbit o el país pot patir molt.

Després hi ha tot una aposta per l’economia circular: aquella economia que aprofita tot el procés productiu i que per tant genera molt pocs residus. A més hi ha d’haver una aposta seriosa per l’energia verda: per disminuir allò que faci referència als combustibles fòssils.

I finalment, hi ha una darrera intencionalitat que està molt vinculada a l’equilibri territorial: la construcció d’infraestructures que siguin sostenibles. És a dir, segurament té poc sentit que Lleida i Girona no puguin estar connectades a un tren que funciona, i que des de Vic a Puigcerdà es trigui el mateix que fa 150 anys. Per tant, apostem per aquests mitjans de transport que són fonamentals. Després evidentment, totes les ajudes que facin referència a tota la renovació del parc mòbil per anar deixant tot el que siguin productes fòssils i Dièsel a un costat, i anar apostant pel vehicle elèctric. Però això suposa que des d’un punt de vista territorial, els punts de recàrrega de vehicle elèctric no es poden trobar només a les grans ciutats, sinó que fins i tot a un poble petit de l’Empordà, de l’Ebre o del Pirineu hi ha d’haver l’opció que arribi el 5G i que tu puguis fer una connexió elèctrica en el teu vehicle.

Respecte al centralisme que es viu a Catalunya, què faríeu amb aquells territoris rurals, que molts cops se senten abandonats per Barcelona? (terres de ponent, Pirineus…)

Nosaltres som molt crítics amb aquesta visió centralista, Barcelonina, que en alguns moments s’ha tingut. Creiem que Barcelona com a capital d’aquest món global, evidentment, ha d’aprofitar les oportunitats. Necessitem un aeroport, com a port, que realment sigui un punt de trobada de ciutats importants. No podem fer com si no existís la globalització.

Però per una altra banda nosaltres defensem un país equilibrat i un país en xarxa. Per tant és fonamental per exemple, que igual que en els pobles petits hi trobes una biblioteca o un espai de lectura i una escola, també ho és que el 5G arribi a totes les comarques i a tots els municipis.

Així doncs, volem fer inversions a escala territorial, polítiques que tinguin molt en compte les infraestructures, els equipaments culturals i infraestructures digitals, etc. Per tant, que arribi tot el que ha d’arribar a tots els indrets de Catalunya: sigui la gran ciutat de Barcelona, sigui una ciutat tan gran com Sabadell o Terrassa, o a Pinyet de Brai a la Zona alta, a la granja d’Escarp a la zona de Lleida, o a Cadaqués a l’Alt Empordà.

Com milloraríeu l’educació pública catalana? Què en penseu de l’educació concertada i privada?

A Catalunya tenim una certa estabilitat legislativa. Tenim una llei, la llei d’Educació a Catalunya, feta el 2009 amb un cert consens. Ho dic perquè a Espanya cada vegada que hi ha un govern nou hi ha una llei nova. Què fan els governs del PP? Mesures centralitzadores de l’educació, temes de llengua, etc. Què fan els governs del PSOE? Posen en marxa polítiques d’un cert sectarisme ideològic en molts casos que tot hi no ho sembli qüestionen de totes totes la immersió lingüística: recordo que va ser un govern socialista el que imposava la tercera hora de castellà.

Per tant, nosaltres tenim clar que en la mesura que Catalunya tenim competències pròpies d’educació; aquestes les hem de defensar, les hem de blindar. Apostem evidentment, per la immersió lingüística, però creiem que els nostres alumnes han de sortir formadíssims en diverses llengües. Creiem que el professorat ha de tenir recursos.

Nosaltres no creiem en la divisió escola pública-escola concertada, sinó que volem treballar per una escola de qualitat. Això vol dir que el servei que està fent l’escola pública és extraordinari i fonamental, però també ho és el de l’escola concertada; i per tant no ens trobaran en aquesta divisió. El que sí que defensem és que els pares puguin escollir l’escola on volen portar els seus fills, ens sembla que és un element fonamental.

Evidentment, aquí hi ha d’haver tot un procés de transformació de docents en l’àmbit digital sense perdre un aspecte fonamental del sistema: que incorpori la mirada humanista, la mirada dels valors i la d’una ciutadania activa, crítica i amb la capacitat de gestionar quan aquest sigui el moment.

Últimes notícies

El Govern Balear expropiarà durant set anys 56 habitatges per a destinar-les a lloguer social

La presidenta del Govern Socialista a les Illes Balears, Francina Armengol, ha anunciat l'inici del procés d'expropiació de 56 habitatges a grans tenidors, per...

El Govern espanyol destina 1,5 milions d’euros a treballs d’exhumació de fosses del franquisme

El Govern espanyol planteja un "pla de xoc" al que hi destinen 1,5 milions d'euros repartits en diversos projectes, amb l'objectiu d'obrir més de...

Arriba el primer concert sense distància de seguretat de la mà de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi

El primer concert des de l'inici de la pandèmia a Catalunya arribarà el 27 de març al Palau Sant Jordi amb el grup Love of Lesbian, els quals actuaran davant de 5.000 espectadors sense distància de seguretat.

Notícies Relacionades