IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

Panel

X A V I E R   L A M A R C A 

L A   V E U   D E L   P O B L E

M’explico
2 agost 2020

Ahir vaig trucar al programa de TeveCat anomenat “Catalunya Opina Youth” que plantejava una nova jornada amb la pregunta “Quin és el futur de JuntsXCat?”. Crec que era una bona oportunitat, aprofitant que hi era present un militant de la JNC, de plantejar-li una sèrie de qüestions que estan a l’ordre del dia de l’espai centredreta independentista català. A l’ordre del dia per dos principals raons: el re-ordenament després de la trencadissa de l’antic espai convergent i el conseqüent sorgiment de “Junts” com a nova marca que aglutina aquest espai; i la sortida a la venda del nou llibre de Carles Puigdemont, titulat “M’explico”, conjuntament amb la recent entrevista que va oferir el MHP a TV3.

Una de les frases que més em va cridar l’atenció de l’entrevista de diumenge passat al MHP Puigdemont va ser la de “jo no concebo una economia que no salvi vides”, responent, d’aquesta forma, a la pregunta que li va formular Vicent Sanchis, director de TV3, davant el dilema de salvar a la gent o salvar a l’economia.

És per totes aquestes raons que vaig decidir fer una intervenció telefònica tocant dos principals punts: “l’economia que salva vides” de Carles Puigdemont i la “deslleialtat de Junqueras” que Puigdemont destaca en múltiples ocasions al seu darrer llibre.

Aquesta trucada, com era d’esperar, ha aixecat força polseguera entre els fidels seguidors de Carles Puigdemont i el seu nou partit, Junts per Catalunya. Per això avui soc jo qui m’explico a través d’aquest article.

Mai he dit, i a la intervenció telefònica tampoc ho he fet, que el fet d’escriure un llibre sigui una falta de respecte. En tot moment faig referència a les acusacions de deslleialtat que el President Puigdemont dirigeix al llibre en contra de Junqueras. És evident que està en el seu dret de fer-ho, però realment es tracta d’un joc net? És convenient fer-ho en un moment com el que ens trobem ara, on ens falta més que mai unitat estratègica? És compatible demanar la unitat estratègica i llavors publicar un llibre on titlles pública i notòriament al teu principal soci de govern de deslleial, i en repetides ocasions? I com vaig dir, em sembla una falta de respecte també per l’electorat de Puigdemont i Junqueras, ja que els votants no es mereixen aquests espectacles arribats a aquest punt. Els votants ens mereixem unitat estratègica, solucions, propostes i prou de retrets.

És del tot legítim que hi hagués tensions, discrepàncies, retrets… I més en un moment de tensió i inseguretat jurídica com el que va ser l’octubre del 2017! I amb això no nego que hi hagués múltiples errors tan d’ERC com de JXCAT com de la CUP. L’autocrítica sempre ens fa millors! La diversitat d’opinions enriqueix un govern, ja que demostra que és un govern plural, amb multiplicitat de visions i propostes. Però en política moltes coses cal tractar-les amb molta cura, i escriure un llibre (que és del tot respectable i encertat) acusant al teu màxim soci de govern de deslleial, pot aixecar polseguera i desfer encara més la unitat que tan poc ens ha caracteritzat fins ara. No era ni el moment, ni el lloc, ni les formes. Em va semblar rotundament desafortunat. Però, evidentment, podem estar tranquils que ni això ni res ens ha d’impossibilitar que seiem i ens posem d’acord en un full de ruta estratègic per seguir avançant cap a la república.

I no vull que se’m mal interpreti, qui em coneix sap que quan ERC l’erra en alguna cosa, soc el primer de criticar-ho públicament. Així ho he fet en repetides ocasions, inclús arribant a canviar de vot de forma puntual. I vull recordar que jo no soc militant d’ERC, tan sols del Jovent Republicà. Tinc l’edat per ser militant d’ERC i per anar al programa #Youth de TeveCat en nom del Jovent Republicà, però no faig ni una cosa ni l’altra. No pas per res, sinó perquè em sento molt més còmode podent opinar en una televisió a títol personal, sense restriccions, sense partidismes, sense segones intencions i amb el cor a la mà. Jo al programa hi assisteixo i truco com a estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració, i no en representació de cap partit polític. I quan tingui l’ocasió de parlar (i críticament) d’ERC també ho faré. Odio els partidismes i els retrets. La meva trucada d’ahir, per molt que pogués ser interpretada com un retret (que així ho ha estat a les XXSS en molts casos), va ser la resposta a una ofensiva contra un pres polític, l’Oriol Junqueras. Ser exiliat o pres polític no són plats de bon gust, i que se’t titlli d’això en un moment com aquest, havent fet tot el que van fer junts, em sembla molt desafortunat i crec que se’m pot arribar a entendre, siguis del color que siguis.  Ho plantejaré d’una altra forma: Què hagués passat si hagués estat Junqueras qui titlla de deslleial a Puigdemont en un llibre que treu a la venda ara? La resposta la sabem tots.

Jo soc molt obert de mires i m’encanta haver debatut al programa i posteriorment a XXSS amb persones coherents i respectuoses, en públic, ja que no tinc res a amagar. I repeteixo, parlo sempre a títol personal i no pas en representació de ningú ni cap força política, per molt que alguns s’escarrassin en fer-ho creure així, a difamar públicament i inclús a dir falsedats i parlar des de la ignorància.

ERC sempre ha estat disposada a refer la unitat estratègica, de la mateixa manera que JXCAT, i és per aquesta senzilla raó que considero que el que Puigdemont diu sobre Junqueras al llibre és del tot contraproduent.

Molts s’omplen la boca de dir que ERC ha estat constantment deslleial al MHP Puigdemont, però a la vegada tenen un interès increïble en pactar amb ERC per fer la independència. Això deixant de banda als qui titllen ERC de botiflers i autonomistes, amb els qui no és necessari perdre ni un segon del teu temps. De debò volen pactar amb algú que és tan deslleial? Saben que no és cert, i forma part d’una estratègia electoralista respectable (que curiós que surtin a la llum aquestes difamacions contra Junqueras en plena pre-campanya electoral), però des del meu punt de vista, errònia i  del tot condemnable.

Des d’aquí faig una crida a la unitat, evidentment, amb això hem d’avançar tots junts, és clar, però també fer-ho amb la derogació de la reforma laboral, la llei de regulació de lloguers i amb la condemna de l’ús de la força en els desnonaments. Perquè tot això que anomeno, en definitiva, és fer república, i és “concebre una economia que salvi vides”, tal i com va afirmar Puigdemont a TV3. Per això vaig creure convenient recordar al programa algunes polèmiques que ha tingut JXCAT votant en contra de derogar la reforma laboral, obstaculitzant la llei de regulació de lloguers a última hora o votant a favor de l’ús de la força en desnonaments on hi hagués menors. I repeteixo, no ho vaig fer com a crítica negativa, sinó com a crítica constructiva, on a la trucada es pot apreciar on repetidament preguntava al tertulià de la JNC si “allò era fer república o era defensar una encomia que salvés vides”. Queda clar, doncs, o així ho crec, que es tracta d’instar a un canvi d’actitud per part de JXCAT, ja que això no ho podem passar per alt, i s’ha de dir ben clar. Sé que gran part de l’electorat de JXCAT o desconeix o està incòmode, com en qualsevol altra força política, de certs actes com aquests. Si volem una nova república catalana és per deixar enrere aquest conjunt d’injustícies socials! I, repeteixo, no és una crítica el que faig aquí i vaig dir a la trucada recordant tot això, sinó que ho enfoco com una crida a un canvi de rumb! Hem de posar-nos d’acord, seure, parlar entre nosaltres i, a partir d’aquí, cercar la unitat estratègica que tan desitgem i necessitem a hores d’ara.

Mà estesa sempre, hem de refer la unitat perquè és una responsabilitat de tots, i més arribats a aquest punt, però també recordar que no fa més república qui tan sols crida més alt a favor de la independència, sinó qui és coherent amb els seus actes i decisions, fent honor a l’adjectiu “republicà”.

Com he dit abans, escric aquest article per poder explicar-me d’allò més bé i no deixar marge a les males interpretacions. Tot i així, soc conscient que hi ha sempre aquells qui intenten tergiversar, retorçar i canviar les teves paraules, i així ho he constatat. Només dir-los que Carles Puigdemont m’agrada molt, que sempre li he donat suport com exiliat polític que és i que així ho seguiré fent, sense que això tregui que quan el partit qui ell representa o ell mateix em sembli que no són coherents amb els seus actes, diré sense cap por i en públic #PresidentAixíNo.

Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *