Una setmana després de la celebració de les eleccions del 14-F i després d’haver paït el resultat, haig de destacar que era un resultat que no desitjava per res del món, però que era previsible, o com a mínim una gran part de les enquestes així ho pronosticaven.
Dit això, ara la pregunta que tots ens fem és, i ara què? 74 diputats suposadament independentistes i quasi el 52% de vot popular favorable a opcions presumptament independentistes, però… per a fer què? Doncs per molt que ens pesi la resposta és clara i cal ser realistes, 74 diputats independentistes per a seguir fent autonomisme (del dolent), així ho han decidit els 603.607 votants d’Esquerra Republicana, els quals amb 33 diputats, han donat el lideratge de les forces independentistes a ERC.
En campanya ERC va ser clara, Via Àmplia com a lema i referèndum pactat amb Espanya, Amnistia dels presos polítics i fi de la repressió com a horitzó en aquesta pròxima legislatura, per tant, que cap votant se senti enganyat, però això sí, cal recordar que res del que promet ERC es complirà, ni és possible, per què curiosament aquesta darrera setmana es votava una moció proposada per la mateixa ERC al Congreso per endegar una negociació amb el govern espanyol per realitzar un referèndum pactat, el resultat? Doncs un èxit total, 276 vots en contra, 38 vots a favor i 36 abstencions.
L’Amnistia, una de les altres pastanagues inassolibles, per què? Doncs és fàcil, el cost electoral que això li suposaria al PSOE votar a favor d’una Amnistia seria immens, ja que efectivament, estaria reconeixent la falta de qualitat democràtica i d’imparcialitat judicial que hi ha actualment a l’estat espanyol. Per descomptat, ni s’ho proposen perquè no hi creuen, de fet, els presos porten més temps empresonats amb un Gobierno Progresista que amb el govern Rajoy i el tàndem Sánchez-Iglesias no ha mogut ni un dit perquè en sortissin.
Palesant la manca d’unitat, la manca de fermesa i la manca de valentia per exercir de sobirans i declarar la independència per part de la majoria de la cambra catalana sempre i quan des de les institucions, les organitzacions, la ciutadania i la societat en el seu conjunt estigui preparada per defensar el nou Estat Català, ens veurem abocats a 4 anys d’autonomisme insofribles en els quals ERC anirà introduint els seus relats cuinats i interessats a l’opinió pública fent creure al ramat que la independència és impossible, que cal eixamplar la base i que cal ser el 99% de la població a favor per poder esdevenir lliures.
A Moncloa li interessa tenir Catalunya sota control i no deixaran escapar l’oportunitat d’or que figura a l’hemicicle català després de les eleccions del 14-F, un govern liderat per ERC i Comuns, amb el beneplàcit de la CUP i amb el suport extern del PSOE, i tot, amb un únic objectiu que des de fa anys que ERC porta materialitzant-lo de mica en mica, treure de la palestra el llast que els hi suposa tant a ells (ERC), com a l’estat espanyol el president Puigdemont, que aquest, en menys d’un lustre, ha fet més per l’alliberament nacional que ERC en 40 anys de democràcia.
