IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

A R N A U   L L A M B R I C H

L A   V E U   D E L   P O B L E

Vam perdre el temps l’octubre del 2017?
27 abril 2020

Sóc dels qui pensa que gairebé mai es perd el temps, que sempre hi ha un aprenentatge de tot el que ens passa; sigui per bé o no. I per a mi l’octubre del 2017 no va ser una pèrdua de temps si en sabem treure conclusions vàlides per a un futur proper, sobretot si serveix per no tornar a cometre els mateixos errors.

No diré que l’Octubre del 2017 és l’inici del nostre procés d’alliberament nacional, perquè no ho és; però sí que és l’acte de desobediència civil més gran que ha fet mai aquest poble.

Des del meu punt de vista, hem de tenir presents els següents punts si volem seguir i acabar guanyant:

1. L’Estat espanyol, no és un rival polític, és un enemic polític. Un rival és a qui tu vols guanyar, però l’Estat Espanyol ha deixat de ser un rival, per esdevindre un enemic.

Ho ha fet destinant una partida milionària per evitar el referèndum, pegant a centenars de catalans innocents i cívics que el seu únic desig era poder expressar pacíficament la seva opinió respecte al futur de Catalunya; empresonant i obligant a exiliar el nostre govern legítim, als Jordis i a altres compatriotes que són greument perseguits i  reprimits per pensar simplement diferent. Un rival polític sol, juga net, no destrossa l’altre.

2. L’Estat és un ESTAT que juga totes les cartes contra el que ho considera un desafiament. En canvi nosaltres som una nació, una nació però sense els poders i infraestructures d’Estat. Això vol dir que no tenim res a fer? No, vol dir que hem de mesurar molt bé el que fem i com ho fem.

3. A vegades sembla que potser no s’està fent res, jo personalment ho prefereixo, perquè com deia abans; ens enfrontem a un enemic, i a aquest no se li poden ensenyar les cartes.

4. Només junts guanyarem.

En conclusió: sóc dels qui pensa que ja hem vist qui tenim al davant. Ens trobem en una realitat duríssima de presos políticsi exiliats, una situació de centenars de represaliats; o fins i tot persones que com en Roger Español han perdut un ull.

Tot aquests successos, no tindran mai sentit si ara i en endavant no som capaços d’aprendre del passat, per no cometre els mateixos errors.

L’any 2017 vam veure la independència més a la bora que mai. Potser sembla que se’ns va escapar, però crec honestament que tot està per arribar.

Ara toca seguir fent camí, treballar, persistir i resistir, però sobretot amb discreció i sense ensenyar les cartes; no ensenyar les cartes perquè no ensenyar les cartes també és senyal de prudència i bona estratègia.

Però això si; tot això només serà possible i tindrà sentit si anem junts, si hi ha unitat entre l’independentisme, si el país passa per sobre dels tacticismes partidistes… I en això últim, no puc ser tant optimista; sobretot si hi ha un sector que sembla que els interessa més el seu partit i tot el conjunt de la ciutadania.

Cal apartar la batalla partidista, cal posar per sobre l’espetit de l’1 d’octubre; deixar-se de retrets i d’històries que no porten enlloc. Si juguem amb seny i tenim en compte aquests 4 punts acabarem guanyant, sinó…  Estarem vençuts.

Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *