IMG_6519
Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Arxiu de la República Catalana 

Captura de Pantalla 2020-04-06 a les 21.02.01

Connecta’t per desconnectar 

F E R R A N   R O Y O

L A   V E U   D E L   P O B L E

Vigileu! Que ve la dreta!
1 juny 2020

Ara que estem en ple rebombori sobre les disputes internes de l’estat espanyol, un grapat de lliurepensadors indepes han aprofitat l’ocasió per dir que ara, en aquest moment de feblesa s’ha de culminar el procés d’independència del principat. Altres creuen que no, de cap de les maneres, que hem d’anar al cor de l’estat a donar suport a l’esquerra espanyola perquè sinó, “vindrà la dreta”. I que, aquesta dreta, ens esclafarà el cap quan en tingui l’oportunitat i que per tant és una lluita compartida. Sap greu de veritat, aixafar-los el pastís. Però no. No és una
lluita compartida. I els diré el perquè.

El problema, com de costum, és creure que el drama que viu Espanya és l’augment d’una dreta de tarannà franquista envers una esquerra de caire europeu. Doncs no. Perquè tan uns com els altres són fills del mateix progenitor, el “deep state”. No és una lluita entre la intolerància i l’esquerra, o el feixisme i l’antifeixisme, o la democràcia envers l’autoritarisme. És una lluita interna entre els poders de l’estat, una en la qual al poder militar i judicial li vull la sang al veure “rojos y comunistas en el gobierno” i que “por algo ganamos la guerra civil”, entre d’altres joies. 

La posició de Catalunya no ha de ser una altra que no sigui centrar els seus esforços en fer efectiva la independència, que per alguna cosa es va votar en referèndum i es va ratificar en unes eleccions forçades per l’estat (il·legítimament i il·legalment). Perquè d’aquest estat s’ha de defugir, no apuntalar-lo amb la creença que seran bons amb nosaltres si nosaltres som bons amb ells. I tots aquells que de bon cor ens diuen que si guanya la dreta espanyola aquesta vindrà a per nosaltres, jo els responc; evidentment. I es pensen que vindrà sola? O ja se’ls ha oblidat que el PSOE dels GAL va aplicar el 155, va seguir amb la farsa del Judici del Procés, ens ha enviat l’exèrcit, pres les competències i amenaçat altres mil vegades?

Perquè quan es tracta de Catalunya, o qualsevol afer d’alçada d’estat, tot ells, rojos i blancs, tanquen files i van tots a una. Així ho han dit i així ho faran. El dia que tothom entengui que la nostra lluita no és ideològica sinó nacional serem més a prop de la victòria. El dia que s’entengui que no es pot salvar l’estat espanyol de sí mateix, que està destinat a col·lapsar o a convertir-se en una dictadura, avançarem. 

Per no parlar d’aquesta pseudo-esquerra de paper mullat que ara posa el crit al cel perquè s’està cometent “lawfare” contra ells, que hi ha, i cito literalment, “una causa general oberta contra el govern espanyol”. Ara es veu que la Guardia Civil manipula fets i inventa informes. Ara. No de fa temps no. Ara. Això els passa per haver alimentat la bèstia durant anys amb l’ independentisme, que l’”aporellos” al final ha acabat essent un “aportodos”. Quan anaven en contra dels independentistes estava justificat, perquè es clar, ens ho havíem buscat, havíem “despertat el feixisme”, ahà. Vostès han criat aquest monstre i ara se’l menjaran amb patates. 

Espanya, sigui la dreta o sigui l’esquerra, és Espanya i com a tal reprimirà tan com calgui Catalunya (qui diu Catalunya diu qualsevol sector o comunitat de l’estat que gosi desafiar-lo). O no recorden grans polítics de l’esquerra espanyola dient que abans d’un independentista preferirien en Franco? Que ja “s’acabarien entenent”. L’esquerra espanyola abans que esquerra és espanyola. Com si aquesta no hagués utilitzat tots els aparells de l’estat, ja foren els mitjans de comunicació, els jutges o fins i tot polítiques autoritàries per reprimir els anhels d’emancipació nacional catalana i basca.

L’estat és el problema i no hi ha cap intenció de reforma ni cap moviment disposat a confrontar-lo que no sigui l’ independentisme, perquè l’estat no es pot reformar des de dins, està podrit fins als fonaments. L’estat espanyol és com un edifici construït sobre una capa freàtica. Ja t’hi pots trencar el cap en posar-hi bigues i reforços, que si la base està on no toca tot l’edifici s’esfondrà.

No es pot, de cap de les maneres, ajudar a un estat que ha tret pit de reprimir-nos com a país i com a poble. No es pot ajudar un estat que s’alimenta de l’anticatalanisme per guanyar eleccions o que es vanta de tenir gent democràticament escollida a la presó. No es pot estabilitzar l’estat per interessos partidistes, per arreplegar les quatre molles que han quedat de l’administració colonial autonòmica. Perquè entre els molt dolents i els menys dolents jo escullo la independència, donar suport al “menys dolent” mai ha acabat bé. 

Els catalans tenim l’obligació de deslligar-nos de tota aquesta toxicitat. L’ independentisme no té cap deure moral en salvar l’estat espanyol, en tot cas, ha d’aprofitar qualsevol finestra d’oportunitat per acabar allò que es va començar un primer d’Octubre.

Facebook
Google+
Twitter
Email

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *